Entrevista. Gabriel Borràs, director de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

“La privatització de les grans xarxes de distribució d’aigua tindria unes conseqüències semblants a les de la xarxa elèctrica”

Papel de Aguas

Gabriel Borràs és el director de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Té clar que l’Agència havia de participar amb la iniciativa d’Aigua, Rius i Pobles perquè el seu tarannà sempre ha estat el de posar el debat per davant de qualsevol decisió política. L’exposició i l’Agenda Ciutadana de les activitat que s’hi vinculen han servit, segons Borràs, per portar el debat de la gestió pública de l’aigua a Barcelona.

De què ha servit una exposició como aquesta a Barcelona?

Ha estat útil per situar l’aigua en l’agenda política, per si algú se n’havia oblidat (som en any electoral), per sotmetre’ns des de l’administració al veritable exercici de la crítica constructiva feta amb rigor, mètode i sense demagògies. Ha servit per fer arribar a la ciutadania catalana que en part som uns privilegiats, atès que hi ha moltes zones del planeta en una situació francament vergonyant de manca d’accés a l’aigua potable i al sanejament.

Per què s’hi va involucrar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)?

Perquè l’Agència creu en la participació ciutadana, tal i com ha demostrat en el llarg procés d’implementació de la Directiva Marc de l’Aigua i en l’elaboració del Programa de Mesures i del Pla de Gestió. Més de tres anys llargs de sessions de participació, 2.300 persones, 1.500 entitats i la constitució progressiva dels Consells de Conca com a òrgans de participació territorials dels actors interessats en el cicle de l’aigua. L’Agència no podia defugir no col·laborar en una iniciativa com la d’Aigua, Rius i Pobles per pura coherència.

El debat entre institucions que es va fer a l’Agenda Ciutadana servirà per posar sobre la taula el debat sobre la gestió pública de l’aigua…

Les intervencions d’Anne Le Strat i de Danielle Miterrand han estat certament determinants en aquest sentit. Des de l’Agència no podem fer res més que defensar l’actual model de gestió pública que deriva del nostre text refós d’aigües i així sempre el defensarem. Una altra cosa és l’abastament municipal, de competència exclusiva dels ajuntaments. Cadascú a casa seva fa el que vol, o el que pot. Ara bé, cal restar expectants a qualsevol intent, que per altra banda van treient el cap de tant en tant, a la privatització de les grans xarxes regionals de distribució. Caure en aquesta temptació tindria unes conseqüències semblants a les de la xarxa elèctrica.

Gabriel Borràs, al seu despatx de l’ACA

Quin és el model que ha de seguir Catalunya?

El model que està ben definit, programat, justificat, explicat i documentat al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i al Programa de Mesures que l’acompanya, i que tot just són a informació pública fins al 23 de juliol. Esperem que el nostre Govern l’aprovi abans d’acabar la legislatura.

Quan es farà un debat sobre l’aigua a Barcelona com s’ha fet a altres llocs de Catalunya?

És quelcom que, certament, no hem pogut afrontar durant aquest període de planificació per dues causes: la singularitat de la capital de Catalunya (per extensió i població) i el fet de ser a cavall de dos consells de conca distints (Llobregat i Besòs). Però per al pròxim procés de participació a endegar per al Pla de Gestió del 2016-2021, des de l’Agència acceptem el repte de fer el procés adaptat a la capital catalana.

A quins acords han arribat les institucions que han participat en el debat?

Cal continuar perseverant en explicar el valor de l’aigua amb constància, pedagogia, claredat i transparència, perquè és un element vital. Per a l’home, per a la Terra, per al món. I en la seva governança hi hem de contribuir tots, posant per davant els interessos del planeta abans que el econòmics. Si això no ho entenem, la situació empitjorarà cada vegada més. Per tant, l’exposició ha de continuar el seu viatge i per això va cap a Tarragona.