El Xúquer tampoc no vol transvasaments

Germà Bustamante Giralt


Cal oxigen a les mobilitzacions a favor dels nostres rius (foto Ferré P.)

No només Catalunya recupera les reivindicacions per reclamar una millor gestió dels recursos hídrics i deixar palesa la defensa de l’ecosistema del delta de l’Ebre. Si el 30 de maig proppassat unes 2.000 persones van recórrer els carrers del centre de Barcelona, aplegada per un centenar d’entitats ecologistes,  el dia abans, més al sud, una mica més de 10.000 també sortien al carrer per reclamar un Xúquer viu.

Sueca, una vila que no arriba als 30.000 habitants (fem la comparació amb la convocatòria de la ciutat de Barcelona i en tindrem la transcendència), va reunir desenes d’entitats que treballen pel respecte envers el territori. I més concretament, per alertar de la mala gestió del cabal del Xúquer, que afecta directament, i perillosament, l’equilibri d’un espai d’una importància indiscutible com és l’Albuferra i una activitat econòmica ancestral en les terres de l’horta, el cultiu de l’arròs.

La data triada no era casual. Justament cinc anys després de la multitudinària manifestació contra el transvasament Xúquer-Vinalopó, una amenaça que encara roman en stand-by, sense definir-ne els termes.

Una mica més de 10.000 persones, en una vila que no arriba a les 30.000 ànimes, té la seva rellevància, el seu punt de valor reivindicatiu. Després d’un cert relaxament, arran segurament de la derogació del dit Pla Hidrològic, la qüestió de l’aigua continua essent un tema de primera magnitud, una qüestió que crea controvèrsia en tant que hi ha molts actors, molts factors i molts interessos en joc. Manifestacions com la del dia 30 a Barcelona, i especialment la de Sueca el 29, alerten que la problemàtica de l’aigua no és un afer que afecta zones del planeta que ens poden semblar remotes, sinó que les tenim a prop, molt més a prop del que pensem, en la mateixa òrbita cultural.