L’huracà Katrina • EUA


Una catàstrofe “no tan natural”

Finalment, el Katrina va tocar terra a 80 quilòmetres de Nova Orleans. La ciutat s’havia salvat de l’huracà; tanmateix quatre cinquenes parts van resultar inundades, en determinades zones sota sis metres d’aigua; 1.200 persones van morir i l’huracà va ocasionar danys per un valor de 28.000 milions de dòlars.

L’enfonsament progressiu del delta (en no rebre sediments que rebleixen els embassaments), el desenvolupament de dics al llarg de centenars de quilòmetres (que acceleren la puntes de crescuda) i el mal disseny dels murs que protegeixen Nova Orleans, on per acabar-ho d’arreglar s’havien construït barris (per a gent humil) en zones amb risc d’inundació, van portar com a conseqüència un desastre en què la mà de l’home va tenir greus responsabilitats i on la vulnerabilitat dels més pobres va ser tan evident com injustificable.

Les costoses estratègies tradicionals de control de riuades han fracassat. Tant als EUA com a Europa, es comença a aplicar el principi de “deixar espai a l’aigua” i es tornen al riu espais d’inundació en zones no habitades, per estovar-ne les crescudes, en lloc de pretendre “dominar la naturalesa”.

Text: Pedro Arrojo Agudo
Fotografia: Michael Appleton

This entry was posted in Catàstrofes no naturals. Bookmark the permalink.

Comments are closed.