L’embassament de Kariba · Zàmbia-Zimbabwe





NO MONEY, NO POWER

A la dècada de 1950, les autoritats colonials britàniques van desallotjar de les seves llars i terres més
de 57.000 membres de la tribu gwembe-tonga per desembarassar la zona on es pretenia construir l’embassament
de Kariba, un dels més grans del món. Vuit persones van ser assassinades i com a mínim trenta-dues van resultar
ferides per la policia en l’operació de desallotjament, tan mal planejada com brutal.

Mig segle després que es construís la presa, els tonga continuen sumits en la misèria. Els llocs de reassentament
que els van assignar reuneixen pèssimes condicions: en una zona àrida, amb escassos recursos hídrics i dures sequeres,
terres d’escassa fertilitat i plagues freqüents de mosca tse-tse. Les organitzacions tonga continuen reivindicant
davant els governs de Zimbabwe i Zàmbia, i davant el Banc Mundial, una compensació justa per mig segle de sofriment.

La presa de Kariba, finançada pel Banc Mundial, es va construir principalment per subministrar electricitat a les mines
de coure de l’actual Zàmbia i al creixent cinturó industrial que envolta la capital de Zimbabwe, Harare. En canvi, els
gwembe-tonga, els avantpassats dels quals havien viscut a la riba del riu Zambeze durant milers d’anys, no van rebre ni
tan sols electricitat de les grans centrals hidroelèctriques de la presa ni aigua de l’enorme embassament.

Texto: Patrick McKully
Fotografia: Karin Retief

This entry was posted in Eixos d'actuació, Grans preses. Bookmark the permalink.

Comments are closed.