Privatització a Ghana


Com trenca l’Àfrica el miratge?

Als anys noranta, la companyia pública GWSC, que gestionava els 190 sistemes urbans d’aigua
de Ghana, va entrar en crisi, amb 344 milions de dòlars de deute per ineficiència i corrupció.
El Banc Mundial, des de l’ortodòxia neoliberal imperant, en va promoure la privatització des
del Programa de recuperació econòmica i d’ajust estructural. El 1998 les tarifes van pujar un
140%. Finalment, el 2006, l’empresa Aqua Vitens Rand Limited va rebre la concessió sota el model
de Partenariat Públic Privat (PPP), conegut com el model francès de privatització.

El servei, lluny de millorar, va empitjorar. Els talls de subministrament van generar tal escàndol
que el Govern va encomanar una auditoria, les conclusions de la qual van ser demolidores. Els
compromisos de millora de la qualitat no s’havien complert. En particular, no s’aplicaven tractaments
contra l’arsènic, el plom, el cianur, el coure i el zenc que afecten l’aigua d’algunes regions per la
mineria a cel obert.

La Coalició Contra la Privatització de l’Aigua, una àmplia aliança (grups comunitaris i religiosos,
sindicats i associacions ciutadanes) integrada a la Xarxa Africana de l’Aigua (present a vint-i-quatre
països africans), lluita pel dret humà a l’aigua potable.

Textos: Al-Hassan Adam
Fotografia: Abdul-Yakeen Aluiza Amasaba

This entry was posted in Dret humà a l’aigua i lluita contra la privatització. Bookmark the permalink.

Comments are closed.