Àngela Folguerola
Diumenge 30 hi ha a Barcelona una manifestació que torna a dur al carrer la lluita contra els transvasaments. El territori espanyol presenta una distribució desigual en els recursos hídrics. Hi ha zones que disposen d’aigua i, en canvi, n’hi ha d’altres que en reclamen. Des del govern central s’intenten resoldre aquests problemes, tot i que els projectes que es presenten no són sempre la millor solució. Això mateix va succeir l’any 2001 amb l’aprovació del Pla Hidrològic Nacional. Un projecte que pretenia transvasar l’aigua del riu Ebre cap a Múrcia, el País Valencià i algunes zones de Catalunya sense tenir en compte les conseqüències negatives que patirien les zones transvasades. Un problema real que va tenir ressò fins a l’any 2004, quan amb el canvi de govern el Pla Hidrològic Nacional va ser derrogat. Però, ¿va estar realment informada la societat durant aquests quatre anys? ¿Com es va tractar aquest problema d’aigües des dels mitjans de comunicació?
Com van abordar el PHN els mitjans?
Una informació es tracta d’una manera o d’altra depenent de la línia que segueixi el mitjà que l’acull. Per a uns, hi haurà uns temes de més transcendència i, en canvi, per a altres mitjans els temes més rellevants seran uns altres. El Pla Hidrològic Nacional va generar moltes més notícies als diaris d’àmbit català, com per exemple La Vanguardia o El Periódico de Catalunya, que en diaris estatals, com El Mundo o El País, on van aparèixer menys notícies, això sí, les de més transcendència política. És una qüestió suposadament de proximitat, com més ens toca un tema, més s’informa sobre ell. Però un projecte d’aquesta magnitud afectava tot l’Estat.
Pel que fa al vessant opinatiu, podríem parlar d’un PHN editorialitzat. La majoria dels articles que van tractar el transvasament van ser editorials, i des de l’àmbit polític. Hi va haver moltes altres peces d’opinió tractades des del partidisme, explicant i valorant la decisió que havia pres un partit o un altre. També van sortir algunes anàlisis fetes per especialistes, però amb una remarcable menor presència.
El que més sorprèn del tractament del PHN als mitjans de comunicació és el fet que es polititzi l’aigua. Un tema d’aquesta magnitud s’hagués hagut de tractar des de l’àmbit més tècnic i des de l’òptica de l’especialista. No n’hi ha prou amb informar a la gent sobre què pretén fer un partit determinat o quina és la posició dels altres. La societat necessita estar informada i aquest era el cas del transvasament. Els mitjans de comunicació van ressaltar molt més la part política, deixant de banda l’essencial del tema, que era explicar què es pretenia amb el Pla Hidrològic Nacional, quines conseqüències reals hi hauria, quin era l’abast del projecte, etc. Ho van deixar de banda. Els que rebutjaven el PHN no es van deixar eclipsar per la política i van continuar ferms en la seva posició.
Ara hi tornen, però encara amb menys presència que aleshores. Sense lluita política, ¿serà el moment dels experts o del silenci?
M’ha agradat, però he trobat a faltar una mica la gran lluita que hi va haver (malauradament ara una mica descafeïnada) contra el PHN a les Terres de l’Ebre: la gran quantitat de manifestacions fetes a molts llocs i amb una gran participació de la ciutadania, no només de les TE sinó de molts altres llocs. Per cert, crec que el PHN va ajudar a prendre consciència de ser ciutadans i ciutadanes de les TE. Ara cal, un altre cop, tornar a la lluita i a la unió per fer front a un altre PHN que l’aprovaran gairebé sense oposició. Ens tenen totalment enganyats, tant a Barcelona com a Madrid. Endavant, Àngela.
Bo, l’article!
Trobo que tens tota la raó, l’atenció del PHN la van aclaparar els partits polítics i gairebé no es informar de les conseqüències reals del pla. Va acabar sent una guerra de partits. Falta veure quina serà la reacció ara.
Una abraçada.