David Bretos

El Govern de Noruega volia construir als anys 80 una gran presa al riu Alta-Kautokeino, que travessa l’últim territori verge del continent europeu: l’altiplà de Finnmark, al nord del país, entre Finlàndia i Rússia. Allà hi ha la localitat de Masi, de la comunitat sami, que es veu obligat al desplaçament de les seves llars i pateix el greu impacte sobre la seva forma de vida. L’agricultura, la pesca i les rutes de pastura es perdrien si es duia a terme a terme la presa. A més, la riquesa natural i biològica està amenaçada per l’extinció de diverses espècies d’animals i plantes.

Inicis de la dècada dels 70. La Comissió Parlamentària  encarregada del projecte visita la localitat de Masi. El poble els va rebre amb pancartes i lemes com “Nosaltres érem aquí primer” o “Els rens no canvien les seves rutes”.

1973. En vista de la gran oposició i pressió social, el Govern noruec opta per modificar el projecte. Masi se salva de la seva inundació.

1978. S’aprova el projecte entre protestes dels habitants de Masi. Mesos abans, els opositors s’havien organitzat en un front popular que agrupava més de 20.000 persones i 85 ajuntaments.

1979. S’aixeca un campament en protesta a Detsika, la zona per on s’arriba a les obres. Uns 6.500 manifestants en bloquegen l’accés i impedeixen que es pugui treballar en la presa durant l’estiu. A la capital, Oslo, l’Associació Noruega per a la Conservació de la Naturalesa inicia procediments legals contra el Govern. Els sami sol·liciten una negociació sobre els seus drets com a poble.

L'1 de maig de 1979 Gro Harlem Brundtand, la ministra de mediambient, va visitar Masi. Una dona amb una pancarta li preguntava: "Per què vas aprovar uns plans que destrueixen els rius i la pesca?" (foto Kaare Tannvik)

Octubre de 1979. Set manifestants sami comencen una vaga de fam en front del Parlament. Exigeixen la paralització de les obres i un debat sobre els drets del seu poble. Es convoquen manifestacions a tot el país.

Febrer de 1980. El primer ministre, Oddvar Norli, accedeix a establir un comitè per revisar la qüestió del territori sami i els seus drets sobre l’aigua.

Finals de 1980. El Govern noruec s’impacienta.

14 de gener de 1981. El contingent policial més gran a Noruega des de la Segona Guerra Mundial desallotja uns 1.000 manifestants de la zona d’accés al lloc de construcció de la presa. A 30 graus sota zero i amb tan sols dues hores de llum natural al dia, les forces de l’ordre detenen 800 persones. Set persones comencen una segona vaga de fam.

Febrer de 1981. 14 dones sami ocupen les oficines de la primera ministra Gro H. Brundtland.

Setembre de 1981. Es reprenen les obres de la presa.

1982. La Cort Suprema dictamina que les obres es realitzen de manera satisfactòria i que els afectats ja han tingut el seu temps de discussió. S’acusa als líders del moviment de lluita contra la presa d’instigació i es multen uns 1.000 noruecs.

Maig de 1987. La central hidràulica d’Alta comença a funcionar, desapareixen les varietats de plantes endèmiques a la zona i la pesca cau en picat. Les zones de pastura dels rens queden deteriorades o suprimides.

Inicis de la dècada dels 90. Un excedent de producció energètica provoca dificultats financeres als productors d’energia.