Els Gwembe-Tonga desplaçats per la presa Kariba malviuen a uns erms insalubres des de fa mig segle

Núria Ventura

Karin Retief ha documentat la situació dels Gwembe-Tonga, una comunitat que viu en situació de precarietat des que van ser desallotjats, ara fa 50 anys, de les seves terres. El Govern colonial britànic va decidir construir la presa Kariba i va desallotjar sense cap compensació ni garantia els Gwembe-Tonga. Retief retrata la vida quotidiana de la comunitat, recull les seves queixes i visibilitza les condicions de vida de la comunitat. Les imatges de Karien Retief s’exposen al Museu Marítim a l’exposició Aigua, Rius i Pobles.

Els pobles vora una presa elèctrica no tenen electricitat (foto Karin Retief)

Més de 57.000 membres de la comunitat Gwembe-Tonga es van veure obligats a desplaçar-se d’allà on vivien a la dècada dels cinquanta. A la riba del riu Zambeze, a la zona del congost de Kariba, les autoritats colonials britàniques van planejar construir una de les preses més grans del món. Per poder erigir l’embassament de Kariba era necessari traslladar la població de la zona. Però els Gwembe-Tonga no va ser consultats. Simplement, les autoritats van obligar al poble que vivia a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe a deixar-ho tot enrere.

Les autoritats van carregar els Tonga en camions i els van fer viatjar suportant altes temperatures i amb una quantitat d’aigua escassa per al llarg trajecte. Van anar a viure a uns turons erms del Zambeze, a poblats que estaven entre 50 i 100 quilòmetres lluny de la seva terra. Era una zona àrida. L’escassetat de recursos hídrics, les dures sequeres, la poca fertilitat de la zona i plagues van propiciar malalties. Només dos mesos després del reassentament havien mort 212 persones.

Alguns grups van intentar evitar el trasllat amb l’ús d’armes o negant-se a deixar casa seva, fins que l’aigua va inundar-ho tot. El poble Tonga no podia lluitar contra la forta repressió de la policia colonial i les autoritats van utilitzar la violència. En l’operació de desallotjament la policia va assassinar a trets vuit persones i almenys 32 van resultar ferides.

La presa de Kariba va ser impulsada per les autoritats colonials britàniques de la zona i finançada pel Banc Mundial, entre altres fonts d’ingressos nacionals i internacionals. La presa proporciona electricitat als centres urbans de Zàmbia i Zimbabwe i sobretot és important per a les mines de coure de Zàmbia i per al cinturó industrial d’Harare, la capital de Zimbabwe. Va enriquir als propietaris industrials de la zona i també a l’empresa constructora de la presa, la italiana Impregilo, a més de a la companyia d’enginyeria francesa Coyne et Bellier. Un cop els dos països van esdevenir independents, la situació no va canviar pels Gwembe-Tonga. Ningú no va compensar-los.

Actualment, la situació del poble desplaçat no ha millorat. Tot i així, hi ha entitats i fundacions que lluiten per millorar les condicions de vida dels Tonga. El suport del Govern ha estat insignificant.

Enllaços:

www.basilwizi.co.zw La Fundació Basilwizi és una organització per al desenvolupament de la comunitat Tonga i també la Korekore. Dissenya estratègies legals i de negociació en demanda d’indemnitzacions adequades i plans de desenvolupament per al futur.

http://www.mulonga.net Mulonga en la llengua dels Tonga vol dir riu. El lloc web té com a objectiu donar veu al poble Tonga a través d’Internet per tal que tinguin una representació més enllà del seu àmbit geogràfic.

http://www.uky.edu/~cligget/gwembe.htm La pàgina web explica el projecte de recerca sobre els Gwembe-Tonga que estudia els impactes a llarg termini de la construcció de la presa de Kariba i la relocalització dels Gwembe-Tonga. El Gwembe-Tonga Research Project (GTRP) el va iniciar Elisabeth Colson i Thayer Scudder al 1956.

http://www.adb.org/Water/topics/dams/pdf/Gwembe-Tonga.pdf Article del doctor David Syantami Syankusule, de la Fundació Kaluli Development, a Zàmbia. Explica els impactes de la construcción del llac Kariba que ha patit la població Gwembe-Tonga.

http://sites.google.com/site/africanriversnetwork L’organització African Rivers Network (ARN) està formada per afectats per la construcció de preses al continent africà i també per ONG que treballen amb temes d’aigua i energia.

www.internationalrivers.org L’objectiu de l’organització International Rivers és protegir els rius i defensar les comunitats que en depenen.

http://www.adb.org/water/topics/dams/pdf/cszzmain.pdf Estudi sobre la presa de Kariba, per la World Comission on Dams, al novembre de 2000. L’objectiu de l’estudi és detectar els impactes que la presa Kariba ha causat a l’economia, a la societat i a Zàmbia i Zimbabwe en general. També estudia els efectes en l’ecologia i en les comunitats de la riba del Zambeze.