Maite Escribano Fonfria

Tècnica de medi ambient de la UGT de Catalunya

Un seminari tècnic celebrat el dijous 13 de maig en el context d’Aigua, Rius i Pobles va aplegar una sèrie d’experts del món universitari i de l’administració per tractar el tema de la gestió política i econòmica de l’escassetat en la planificació hidrològica. Dins de la política de l’aigua a Catalunya existeixen temes que no s’han abordat amb la importància que requereixen, ni durant els processos de participació ciutadana ni en l’elaboració de Plans de gestió en general: les situacions de sequera i la planificació econòmica financera.

Quant a les reserves d’aigua, partim de dades estudiades que indiquen que, darrerament, la tendència general dels rius de Catalunya és perdre aigua en part pel clima però sobretot per l’augment de les masses forestals de les conques. Considerant aquestes tendències i els precedents climàtics, és essencial que la planificació hidrològica prevegi les situacions de sequera extrema.

Durant la taula rodona es va voler donar una visió sobre la problemàtica en la gestió de les inversions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). De tots és conegut el gran deute que pateix l’agència (aproximadament 2.000 milions d’euros entre ACA i Aigües Ter Llobregat). La solució per reduir aquest dèficit és complicada i passa per replantejar l’estructura de gestió general de l’aigua a Catalunya i dels seus operadors i per renovar certes figures obsoletes, com ara el cànon de l’aigua.

El cost de les despeses de l’ACA és molt més elevat que els ingressos, això fa que l’agència no estigui dotada d’instruments de sostenibilitat econòmica. Per tal aconseguir el desitjat equilibri econòmic s’hauria de negociar un nou Contracte-programa i alhora implantar noves figures econòmiques, situació que faria que el preu de l’aigua augmentés. En concret, el preu hauria de pujar un 45% fins a 2015 per mantenir el nivell actual de recuperació de costos i un 77% perquè l’equilibri econòmic fos total.

Recordem que la factura que paguem la majoria dels usuaris de l’aigua consta de: tarifa de subministrament en baixa (que depèn de l’empresa distribuïdora) més el cànon de l’aigua. Alguns municipis, com ara Barcelona, apliquen altres taxes locals de clavegueram o de gestió de residus. Això fa que les factures de l’aigua als diferents municipis d’arreu de Catalunya variïn molt.

Finalment, es va voler ressaltar que l’aigua és un dret humà bàsic i que el preu d’aquesta ha de ser socialment sensible. S’han de poder valorar les característiques econòmiques i la quantitat de persones per habitatge. D’altra banda, els blocs de facturació han d’estar prou esglaonats per arribar a pagar aproximadament la quantitat real d’aigua que consumim, de forma que s’incentivi l’estalvi. Igualment, en el cas de les indústries seria convenient fer estimacions sobre els costos de les millors tècniques disponibles en relació al que paguen les empreses de cànon d’abocament de forma que es valori la millora en termes d’estalvi econòmic i s’apliquin noves tecnologies més eficients en l’ús de l’aigua.

En resum, és necessari que des de l’Administració i en col•laboració amb la ciutadania s’abordin la gestió de les sequeres i el dèficit l’econòmic de l’ACA de forma urgent i seriosa per tal d’assegurar una gestió de l’aigua socialment i ambientalment sostenible.