Les indústries continuen contaminant l’aigua, l’aire i el sòl mentre els projectes de restauració són ineficients

Núria Ventura

El Llobregat és el riu que abasta d’aigua a molts catalans, des de Castellar de n’Hug fins al Prat del Llobregat. Potser és un riu modest, però és una important font de vida i no només pels humans. També presenta una biodiversitat valuosa per conservar la riquesa natural de la zona. Amb aquesta explicació i davant de 60 persones els membres del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), guies de l’activitat, començava el diumenge 23 de maig la caminada de 14 quilòmetres pel riu Llobregat. A més, membres de diverses entitats de la zona dedicades a la protecció del medi ambient també van explicar les característiques de l’estat del riu i el seu entorn en les parades que es van fer durant l’itinerari.

L’activitat, organitzada dins de l’Agenda Ciutadana de l’exposició, tenia un objectiu: mostrar la degradació de la biodiversitat del riu i conscienciar els caminadors de la importància de preservar el riu. Mercè Girona, membre del CEPA, explicava que activitats com l’itinerari divulgatiu serveixen per a “reivindicar un riu sa, un riu com era abans”.

El recorregut estava marcat des de Martorell fins als aiguamolls de Molins de Rei pel marge esquerre del riu. Ni la calor desanimava als assistents. De bon principi els membres del CEPA van advertir que la part baixa del riu Llobregat és un dels trams més malmesos. La forta presència d’indústries i un gran nombre de conflictes amb intervenció humana afecten la biodiversitat del riu. La qualitat de l’aigua ha arribat, en els últims anys, a nivells molt baixos.

El pont del Diable de Martorell va ser el punt de sortida de l’excursió. Prèviament Alfred Bellés, de Martorell Viu, ja va fer algunes parades resseguint el tram de Martorell del riu Anoia, afluent del Llobregat. Va remarcar la importància que tenen els espais de ribera per a les plantes i animals lligats al medi natural del riu. La fauna autòctona està amenaçada per les espècies introduïdes com el visó americà, que es cria en granges, però que pot escapar-se i colonitzar els rius catalans i convertir-se, així, en depredadors de les espècies autòctones.

Aquesta no és l’única amenaça. Alfred Bellés, de Martorell Viu, va explicar que a Martorell, al costat de l’Anoia, s’hi construiran tres blocs de pisos. Serà a la zona de l’Horta de la Vila, on ara hi ha horts en terra inundable. “És una pèrdua important de la biodiversitat perquè els espais agrícoles ajuden a la conservació i, a més, aquest és un espai on ja hi ha moltes infraestructures que trenquen el territori”, va dir Bellés.

L’Horta de la Vila és una plana que s’inunda periòdicament a causa del règim de cabal variable del riu Anoia i Llobregat. Ara, però, aquesta zona està amenaçada perquè el sòl s’ha requalificat i s’ha convertit en edificable. La Llei d’Urbanisme prohibeix explícitament edificar en zones inundables.

Milions perduts

Un altre dels riscos que amenaça el riu Llobregat és la restauració de la vegetació amb plantes no autòctones. S’estan introduint plantes, com el desmai, que no són pròpies de la zona i desequilibren l’ecosistema. El projecte de restauració de la llera del riu Llobregat té l’objectiu de recuperar aquest espai fluvial, però els sis milions d’euros de pressupost no s’han invertit “de forma correcta”, segons va explicar Joan Bernat, de l’Associació per la Defensa del Medi Ambient de Castellbisbal (Ademac): “Els diners s’han gastat en la construcció d’una nova via al costat del riu i també en la introducció de vegetació no autòctona”.

A més, segons Ademac, les obres del projecte no es van fer de forma eficient. De moment, hi ha zones amb problemes de manteniment com ara tubs al descobert. A més, la plantació d’alguns arbres ha acabat amb ecosistemes paral·lels al del riu. Els pollancres, per exemple, són arbres que no s’aclimaten i fàcilment pateixen plagues. Alguns bassals de la vora del riu han desaparegut i amb ells s’han mort algunes espècies de crustacis poc esteses. Finalment, no s’ha actuant tant a la llera del riu com als voltants. Joan Bernat va explicar que actualment els sis milions d’euros provinents de sis administracions i destinats al projecte de restauració del Llobregat ja s’han acabat i, pel camí, s’han perdut tres milions d’euros.

Roger Lloret, expert en medi ambient hidrològic, explica als passejants els problemes que afecten la riera de Rubí (foto N. Ventura)

Contaminació múltiple

Segons es va explicar durant la caminada, les indústries són les majors amenaces del riu Llobregat. A banda i banda hi ha instal·lacions que malmeten el medi ambient. Entre Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca hi ha l’empresa Celsa, un dels majors productors d’acer d’Europa. Està situada a la que havia estat una zona inundable, però el terreny es va elevar per poder-hi construir. Segons els activistes, la ferralla que utilitza Celsa està dipositada directament al terra i quan plou es filtra al sòl i acaba contaminant l’aigua del riu i de l’aqüífer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca. La qualitat de l’aigua ha estat molt variable al llarg dels últims temps. A més, tal i com es va denunciar, l’empresa Celsa també provoca una contaminació acústica que es troba fora de la normativa.

El Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca va denunciar que la població d’aquest municipi ha detectat un augment de les al·lèrgies i les grips. Montse Jané, membre d’aquest col·lectiu, va assegurar que la contaminació atmosfèrica provoca un deteriorament del sistema immunològic.

Desaprofitament d’aigua

La Riera de Rubí va ser un altra parada de l’excursió. Roger Lloret, expert en medi ambient hidrològic, va explicar la problemàtica de la derivació de la riera de Rubí, al Papiol. Es va haver de desviar perquè el seu cabal era altament contaminant i abocava l’aigua en mal estat al Llobregat. L’escenari provoca el malbaratament d’aigües i uns elevats costos a la planta potabilitzadora ETAP.

La jornada va finalitzar als aiguamolls de Molins de Rei després de gairebé cinc hores de caminada. L’ornitòleg Sergi Sales va explicar que la biodiversitat de què disposa aquesta zona protegida del Baix Llobregat. Hi ha una gran varietat d’ocells com ara el cabusset o la fotja, un ocell molt exigent pel que fa a la qualitat de l’aigua i que als últims anys s’ha reintroduït a la zona. Tot i així, els aiguamolls només ocupen avui una tercera part del que eren. Les dues terceres parts restants estan seques. Sales va comentar que cal vigilar molt l’efecte de l’home en els aiguamolls. Mentre ho explicava, l’ornitòleg va fer observar a tots els assistents una dona amb un gos banyant-se als aiguamolls, una activitat prohibida que pot fer malbé nius d’ocells.