Laura Quesada Martínez

Amb les fotografies d’Hermes León, que formen part de l’exposició Aigua, Rius i Pobles, coneixem la història de les dones mazahues de Mèxic, que l’any 2004 van iniciar les protestes per aconseguir aigua potable a les seves llars. Les mazahues van unificar la cura del medi ambient i la reivindicació indígena des d’una perspectiva de gènere, que ha servit per defensar la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat com a dones.

1976. El Govern proposa fer un transvasament d’aigua, des de l’estat de Michoacán fins a Mèxic D.F. És una obra de grans dimensions que rep el nom de “sistema Cutzamala”. Les infraestructures provoquen un impacte mediambiental que afecta la vida dels camperols mazahues.

Setembre de 2003. Es desborda el riu Malacatepec i inunda 300 hectàrees de conreus de Villa de Allende. Els pagesos mazahues demanen compensacions a la Comissió Nacional de l’Aigua i, al no rebre resposta, la situació deriva en un conflicte amb el Govern federal i l’estatal.

Les comandants mazahues armades simbòlicament (foto Hermes León)

Febrer de 2004. Les dones mazahues comencen les protestes per aconseguir aigua a les seves llars. Les accions s’inicien amb una simbòlica “marxa de les torxes”, que representa el despertar de les consciències.

Setembre de 2004. Les dones prenen el comandament de les reivindicacions i intensifiquen les seves accions amb manifestacions, vagues de fam i marxes fins a Ciutat de Mèxic. En aquell moment, es forma l’Exèrcit Zapatista de Dones Mazahues per a la defensa del dret de l’aigua.

La lluita de “l’exèrcit” pacifista dóna els seus fruits, ja que s’han aconseguit compensacions pels cultius inundats, la devolució d’alguns terrenys expropiats i l’abastament d’aigua potable. A més, s’han posat en marxa cooperatives i microempreses de comercialització de productes agropecuaris.