MAPA DE LES CONQUES DE CATALUNYA Y DE LA CONCA DE L'EBRE

Archivo de la categoría ‘Contaminació’

El Francolí es un petit riu de la conca mediterrània amb una extensió lineal de 60 kilòmetres aproximadament. El seu curt recorregut i les muntanyes que l’alimenten (Muntanyes de Prades) ens donen una idea de la dependència que té de les pluges aquest curs d’aigua. Els seus dos principals afluents son el Riu Brugent i el Riu Glorieta que neixen a Capafons i a Mont-ral respectivament. La seva conca hídrica és de 838 Km2 amb una gran quantitat de petits cursos intermitents que aporten un major caudal. El seu naixement s’ha establert al municipi de L’Espluga de Francolí, concretament a la denominada Font Major que es troba ubicada dins del casc urbà d’aquesta població. Al llarg del seu curt recorregut passa a través d’ una gran varietat de paisatges més o menys antropitzats.

Clarament es poden distingir les tres conques (alta, mitja i baixa) amb diferents paisatges i ecosistemes, que el fan intrínsecament més interessant a causa de la diversitat d’ecosistemes que suporta.


Conca Alta: On destaquen les grans formacions de bosc mixt, encara que la formació vegetal predominant són els pinars de pi blanc (Pinus halepensis) amb zones on se poden barrejar amb Pinus sylvestris i Quercus ilex ssp. rotundifolia. A la cara nord hi neixen diferents rius tributaris i també s’hi estenen boscos d’alzina que completen un paisatge de substrats heterogenis formats majoritàriament per roques calcàries, encara que en la vessant nord podem trobar zones de pissarra i granítiques molt erosionades. És en la conca alta on el Brugent s’uneix al principal curs del Francolí, concretament a la població de la Riba. L’erosió generada pel Francolí durant milers d’anys fructificà al trencar en la Riba la gran muralla que suposava la Serralada Prelitoral, llavors es va generar una gran zona humida d’enorme riquesa que va permetre que es poguessin assentar les primeres poblacions humanes de l’entorn.

Conca mitja: Després de deixar las zones més abruptes el riu discorre per les planures del Camp de Tarragona fet que se produeix immediatament en el cas del Glorieta, ja que el seu camí descendeix en direcció Sud fins a arribar a la població d’Alcover, per a més tard sumar les seves aigües al curs principal, a la població del Morell. En el cas del Brugent un cop ha descendit, en ocasions de forma subterrània, discorre per la Conca de Barberà entre camps de cultiu, sobretot vinyes, que més tard i una vegada ha superat l’estret congost de la Riba arriba fins a la comarca del L’Alt Camp entre avellaners i altres camps de secà. Al llarg del riu i molt pròxims a ell podem trobar diferents horts de petites dimensions de regadiu, que eren els que utilitzaven i segueixen utilitzant els pobladors de les riberes, encara que ara ja en menor mesura. A la conca mitja podem trobar llocs emblemàtics que han marcat la historia d’aquest país, como es el cas del Pont de Goi.

Conca baixa: La conca baixa es caracteritza pel plàcid discórrer de les seves aigües entre els camps de cultiu i polígons industrials fins a la ciutat de Tarragona, on ha estat canalitzat degut a les grans avingudes d’aigua, sobretot les acorregudes el 10 d’octubre de 1994. El riu va ser desviat en la seva desembocadura al segle XIX creant al final una corba de 90 graus que ha provocat seriosos problemes a la ciutat degut a l’artificial desaigua creat. Tot i així el riu va poder crear una rica zona humida en la seva desembocadura que va ser destruïda per les obres de canalització.

——————————-

Comunicado de la Campaña Internacional de Afectados por Repsol-YPF, en la que participa Ecologistas en Acción, sobre el nuevo derrame en Tarragona por parte de Repsol-YPF, matado ya casi dos toneladas de peces y angulas, y poniendo en peligro el abastecimiento de agua potable de la población.

Un nuevo derrame, esta vez, con cancerígenos fenoles en el río Francolí, ha matado ya casi dos toneladas de peces y angulas, poniendo la población de Tarragona en peligro por el abastecimiento de agua potable. Repsol-YPF responsable del vertido, pretende una vez más, salir ilesa de este crímen. Nosotros, vecinos de Tarragona y organizaciones solidarias en el mundo decimos ¡Basta!

Los datos de ecotoxicidad de los fenoles en agua demuestran que la mortandad de carpas, barbos y angulas producida en el río Francolí por el derramamiento de Repsol indican que se han superado con creces los valores de 46 mg/l de fenoles.
Ante de la gravedad de los hechos y de las repercusiones ambientales graves y directamente imputables a Repsol:

1. Esto es un caso claro que viola la Ley de Responsabilidad Ambiental aprobada en otoño 2007. Exigimos que se cumpla la Ley, esperando que el Gobierno en nombre del Ministerio Fiscal y el Ministerio de Medio Ambiente actúen contra la empresa en consecuencia. Los días pasan y todavía no hay pronunciamiento.

2. Exigimos que el Departamento de Medio ambiente y Vivienda denuncie ante la Fiscalía a Repsol y pida la sanciones administrativas o penales máximas que prevé la Ley 26/2007 de Responsabilidad Medioambiental. Exigimos, además, una restitución completa de los daños ambientales ocasionados.

3. Exigimos que la Agencia Catalana del Agua (ACA) haga un posicionamiento público sobre los hechos y sus consecuencias, a través del responsable de la Unidad de la ACA en Tarragona, Sr. Antonio Ramírez, y el Coordinador Territorial de la ACA, Sr. Francesc Benet.

4. Exigimos al Director de los Servicios Territoriales del Departamento de Medio Ambiente, Sr. Josep Lluís Pau, y al delegado del Gobierno en Tarragona, Sr. Sabaté, que creen una comisión de investigación y seguimiento por evaluar las repercusiones ambientales y sanitarias del derramamiento (que no se limite a limpiar el espuma superficial del río).

5. Exigimos al responsable de la Unidad de Inspección de la ACA en Tarragona que aumente los controles e inspecciones a Repsol por tal de comprobar el estado de sus instalaciones y los protocolos operativos (mala praxis) de la emprendida (tal y como hemos pedido recientemente en las alegaciones a la autorización ambiental de Repsol).

6. Pedimos a la Universidad Rovira y Virgili, y concretamente a su rector, Sr. Francesc Xavier Grau, que anule la firma del Convenio de colaboración con Repsol para la creación de la Cátedra URV/REPSOL de Excelencia en Comunicación, que está prevista para el próximo 12 de Febrero con la presencia del Consejero de Cultura, Sr. Tresserras.

7. Pedimos a la Asociación de Empresas Químicas de Tarragona que depuren responsabilidades a nivel interno, y que se planteen la conveniencia de mantener a Repsol dentro del lobby.

8. Pedimos a la Cátedra de Toxicologia de la URV, y más concretamente al Sr. Domingo, que haga un estudio toxicológico serio y riguroso sobre los niveles de contaminantes a los organismos acuáticos del tramo bajo del Francolí y cuesta asociada, y otro estudio toxicològico sobre los niveles de contaminantes en los cauces, lodos y masas de agua subterránea del tramo bajo este río (incluyente también la desembocadura y aguas costeras de la Bahía de Tarragona – Vilaseca).

9. Pedimos a los Ayuntamientos de Tarragona, el Morell, la Pobla de Mafumet y Constantí, que dejen de patrocinar sus fiestas populares con el dinero de Repsol. (¡La salud y la vida de la población vale más que una orquesta con pirotécnica!).
10. Pedimos a los Servicios Territoriales de Salud en Tarragona que hagan un estudio serio y riguroso de los pozos y minas del acuífero Bajo Francolí para evaluar los efectos producidos sobre las captaciones de agua dentro del área contaminada.
11. Exigimos todavía responsabilidades por el derrame de la monoboya del año pasado. La impunidad ambiental es una pesada carga que sufrimos en Tarragona que afecta a cada uno de los habitantes.

12. Pedimos también al Director de la Agencia Catalana del Agua transparencia informativa (Ley 27/2006) con respecto a los expedientes sancionadores que se abran por accidentes industriales de Repsol.

13. Pedimos a EMATSA que, debido a la demora de Repsol al comunicar el accidente a las autoridades, haga públicos los análisis de los pozos que han sido contaminados y de los cuales se abastece en parte, desde el momento del derramamiento hasta la desaparición completa de los fenoles a la red pública de agua.

En resumen, pedimos que la responsabilidad ambiental de Repsol en este enéssimo vertido no quede diluida al mismo ritmo que se diluyen los contaminantes al río, a sus acuíferos y a la costa, como ha pasado tantas y tantas veces.
Desde la Campaña Internacional de Afectd@s por Repsol-YPF nos comprometemos a seguir consolidando redes de vigilancia social para señalar los crímenes ambientales de la empresa en el planeta. Y no pararemos hasta que Repsol pague por todos estos crímenes, que en lo que va de año, ya han impactado seriamente en ecosistmeas tan valiosos como el Parque Nacional Yasuní (Ecuador) o la Costa Patagonica del Golfo de San Jorge (Argentina).
Despetrolizar el mundo es alargarnos la vida.

Campaña Internacional de Afectados por Repsol-YPF

Ubicació Bagés

Salinització del rius Llobregat, Cardener i els seus aAqüífers

Els runams salins del Bages, subproducte de les mines de potassa, són un de les agressions ambientals més importants de Catalunya perquè estan salinitzant l’aigua potable dels pobles del Bages així com un part important de l’aigua pels ciutadans de Barcelona. Des de les plataformes ecologistes es treballa per acabar total i definitivament amb el desastre ecològic produït per l’abocament de runam sobre el nostre territori.

Desde la Plataforma Prou Sal! exigimm:
(1) L’aturada immediata dels abocaments de residus salins als runams de Sallent i Súria.

(2) Una solución als residus ja dipositats fins ara als runams de Sallent, Súria, Balsareny (Vilafruns) i Cardona, per no fer més greu el problema mediambiental que provoquen sobre la nostra aigua.

Text Josep Ribera

Col.lectius Prou Sal! I Montsalat
Webs

http://www.prousal.org

http://www.lasequia.org/montsalat

Correu
prousal@prousal.org
montsalat@lasequia.org

Antecedents i problemàtica de les extraccions d’àrids a l’eix del Baix Llobregat.

De sempre, els rius han estat font de recursos pels éssers que es troben en el seu entorn natural i també recursos de suport per a altres activitats, com són el regatge, la generació d’energia o l’abastament d’aigua per a la indústria, etc.

Una activitat també molt important és l’aprofitament dels materials geològics que es dipositen en certs trams dels rius com a conseqüència de l’erosió i el transport previ dels materials i que estan constituïts pels llims, les sorres i les graves. L’ús principal que en fa l’home d’aquests dos últims materials és la construcció per fer tot tipus d’obres, ja sigui de forma directa o mitjançant un tractament previ en plantes específiques.

Al Baix Llobregat, aquesta pràctica es coneix de sempre. En un principi hi havia persones que s’hi guanyaven la vida, a base de fer viatges al riu amb carros i pales, i representava un gran esforç físic tant per l’home com per l’animal que arrossegava el carro. Les quantitats recollides era sempre minses (com a molt 1 m3), i l’afecció a l’ecosistema fluvial del riu era baix, comparat amb les extraccions fetes posteriorment, doncs amb el temps, l’evolució de la maquinària, medis de transport a l’efecte i una certa manca de control de les Administracions ho han augmentat molt.

Les primeres pales excavadores van ser a vapor i constituïren una gran revolució. Més tard, amb els motors d’explosió, l’augment de la potència i la capacitat de la cullera, es van multiplicar els rendiments. Ara mateix les grans màquines, amb unes poques cullerades emplenen un gran camió (uns 25 m3) en pocs minuts, i a més, poden treballar dia, nit i caps de setmana. Desprès de retirar les sorres, els sots que quedaven, eren omplerts de nou per les avingudes del riu, o bé si es feien en finques agrícoles, a les voreres o més endins (que els propietaris arrendaven a les empreses d’extracció i de la construcció), era freqüent que en lloc de reblir-los amb terres i materials inerts, s’hi aboquessin residus municipals i industrials (sòlids i líquids), alguns tòxics i perillosos. Passat el temps i en funció de les actuacions sobre el territori, els residus sorgeixen a la llum altre vegada, han de ser retirats i tractats, amb els costos addicionals que això representa.

A les nombroses denúncies, les Administracions responsables, van endegar Normatives a l’efecte per tal de protegir els recursos hídrics i les aigües subterrànies, doncs aquestes, no solament s’utilitzen per a regar els camps, sinó també, per l’abastament de la població. Les sancions als infractors han estat fins fa pocs anys totalment insuficients.

El volum extret de sorres i graves al Baix Llobregat ha estat, doncs, molt important de sempre i per tant ha generat, en el temps, sobretot a partir dels anys 50 del segle passat, amb els grans fluxos migratoris i la febre constructiva (que avui encara es manté), un gran nombre de sots amb un gran nombre de problemes, afectant directament a la qualitat de les aigües subterrànies.

Aquestes conductes poden haver enriquit a una minoria, però el cost econòmic i mediambiental de la seva reparació, tant pública com privada, ha estat molt elevat fins ara, i encara perdurarà molts anys. L’últim gran espoli documentat, de la riquesa de les sorres del Llobregat va coincidir amb la construcció de la nova autovia i l’endegament del riu en el període aproximat 1996/99, i es valora a preu de mercat, en uns 22.000 milions de Pta. (ara uns 132 milions d’Euros), Aquest escenari, va ser motiu de diverses investigacions judicials (Avui 04-02-99). Arrel d’això, la gestió de les terres, sorres i graves de l’actual desviament del riu i altres grans obres, no solament al terme municipal del Prat de Llobregat, sinó a les Conques Internes de Catalunya principalment, estan controlades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En el suport cartogràfic exposat en aquest certamen, es pot trobar informació sobre els antics sots d’extracció d’àrids que van ser reomplerts posteriorment amb distints tipus de materials. A la taula que inclou el mapa, apareixen les dades que caracteritzen aquests sots del tram del riu Llobregat situat a la Vall Baixa, entre la confluència amb la Riera de Rubí i els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i de Cornellà de Llobregat, a la Comarca de El Baix Llobregat. Amb cada referència, podreu localitzar aquests sots d’àrids en el mapa. La recerca de dades que figuren en aquest mapa ha estat elaborada per mi mateix en la major part i comprèn un període de quasi quaranta anys de treballs a AGBAR.

La topografia, cartografia i disseny gràfic del plànol, es va acabar el 1997. Posteriorment el territori s’ha vist afectat per l’Autovia i  pel tren AVE, entre d’altres obres d’infraestructura, i per això, el mapa exposat correspon a la renovada i recent actualització d’aquest mes d’abril del 2010. Cal agrair la col·laboració dels companys de l’equip tècnic d’AGBAR, especialment als Srs: Antonio Ortiz i Ramon Creus, per la seva dedicació i acurada qualitat d’aquest treball.

Cornellà de Llobregat 30 d’Abril del 2010

Roger Lloret

Aquifer Llobregat i Besos

Els aqüífers del Llobregat i del Besòs, estan contaminats per variats compostos i en diferents concentracions
Ja des de finals dels anys 50’,del segle passat, va ser impossible donar aigua potable, amb un senzill tractament d’esterilització, com era l’adequat quan les aigües estaven en un estat natural
Arrel de l’augment progressiu de població a la que ara s’anomena Regió Metropolitana de Barcelona i altres zones poblades properes, la ocupació del territori amb tota classe d’activitats contaminants, per les aigües residuals, tant sanitàries urbanes, com les industrials, així com les activitats agrícoles i ramaderes, amb els diferents adobs químics aplicats al sòl, la manca de xarxes de clavegueram a molts municipis i urbanitzacions, amb l’absència de plantes de tractament, es van anar contaminant la majoria d’aqüífers i per tant tancats molts pous d’aigua doncs no hi havia les tecnologies adequades per sol.lucionar-ho

Així va ser com es van tenir de cercar i tractar les aigües superficials del riu Llobregat, anys 1955 i 1963, i mès endavant el transvasament del Ter, anys 70’, i tot el que ve desprès fins ara mateix
El mes greu i del que hi ha quelcom silencis, va ser, que tots els materials relacionats amb els àrids per a la construcció dels centenars de milers d’habitatges necessaris per col•locar aquests milions de persones arribades d’arreu, per una certa atracció en països com Catalunya, tot i que no amb les quantitats massives de la segona meitat del segle passat, així com del seu creixement vegetatiu generacional, aquests materials doncs es van treure tant del Llobregat com del Besòs

El que us explico, no seria cap noticia nova, doncs sempre ha estat normal agafar la sorra propera o dins mateix del rius per a la construcció, el que ja no es normal, es que els forats que quedaven de les extraccions de la sorra, la majoria de vegades per sota el nivell de l’aqüífer saturat, no es reblien amb materials inerts, tal com ja estava indicat en la normativa per l’època, sinó amb tota classe de residus, i no va ser fins quasi finals del segle XX, on les Administracions van prendre mesures per evitar-ho

Els propietaris dels terrenys, a vegades responsables de les extraccions, els transportistes i les empreses contaminants, a mès del negoci de la sorra, van fer un mès gran negoci amb el tràfic dels residus, tant líquids com sòlids, uns per tapar el sot, doncs no sols s’estalviaven els materials, sinó que a mès els hi pagaven quantitats moltes vegades superiors al preu de la sorra, doncs els generadors de residus s’estalviaven el seu tractament, i això es podria valorar en milers de milions de les antigues pessetes

Per tant, als aqüífers del Llobregat i del Besòs, s’han soterrat i segueixen soterrats, des de finals dels anys 50’ i fins finals dels anys 90’, milions de tones de residus, on una gran part son residus tòxics i perillosos, que han contaminat o be contaminaran en un futur les aigües freàtiques dels medis i finals d’aquest dos rius

Cada vegada que es fa una obra, si es troben residus complicats, i en el cas mès favorable, es segueix el protocol establert, tractant-inertitzant en plantes específiques i/o es traslladen a un abocador, mès o menys maquillat

Tot plegat costa molt diner públic, i pensant honestament que tots els residus que ara es detecten es faci…en algunes obres ja s’estableix el risc de localitzar residus i per tant els costos son superiors
Tornant a la qualitat de les aigües subterrànies, aquestes amb els anys que no s’han fet extraccions, sobretot al Besòs, han millorat quelcom per l’escolament habitual vers el mar, i l’aturament de moltes activitats contaminants.

Es podria parlar molt d’aquest tema, com de les pèrdues de les xarxes del clavegueram, que en un temps acaben contaminat els aqüífers
Ara amb les noves tecnologies, complexes i de costos elevats, es tornen a recuperar, tot i que la qualitat segueixi sent insuficient per un tractament convencional, que seria lo natural i dessitjable, i sobretot el mès barat. Avui en dia es pot depurar qualsevol cosa, tot depèn del preu i del negoci a fer

En quan les recàrregues dels aqüífers amb aigües regenerades no es gaire recomanable, a l’aqüífer del Llobregat a Cornellà ja fa dècades que es fa, exclusivament amb aigües potables, sols quan son de elevada qualitat i disponibles per menys demanda en xarxa, tot i això s’han de controlar molt acuradament (temperatura, salinitat, terbolesa acumulativa, amoni, microcontaminants orgànics, i altres)
Si no ens posem les piles en millorar la qualitat de les aigües en origen, que es el mès barat, s’acabarà com ara, amb recursos contaminats i osmosi inversa a qualsevol abastament, el mes car, però on hi ha mès negoci

Coneixent-ne el tema, i amb informació aplegada en 40 anys, em vaig dedicar amb l’ajut d’altres professionals a fer un mapa d’un dels trams afectats per aquestes activitats al riu Llobregat

Roger Lloret

Comarca d’Osona

Contaminació de les aigües subterrànies per excés de nitrats d’origen ramader
Durant els anys setanta i vuitanta la cria intensiva de bestiar s’introdueix progressivament de la mà de grups industrials i veterinaris. El model industrial aplicat al camp i a la ramaderia substitueix la cria artesana del bestiar i la cultura pagesa.

Es deixen de produir els fems tradicionals i es passa a la producció de purins líquids, que aplicats massivament als camps contaminen els aqüífers subterranis. El porc deixa de tenir uns cicles de creixement normals per reduir-los a la meitat a base d’una alimentació de pinsos de laboratori. La ramaderia intensiva comporta un consum espectacular d’aigua, genera un excés de purins i no tenca cicles naturals. A més, l’alta concentració d’animals exigeix multiplicar l’ús de medicaments preventius, sobretot antibiòtics.

Les repercussions ambientals derivades són un dels grans problemes de contaminació a Europa, en regions fortament especialitzades com Catalunya. La comarca d’Osona amb 150.000 habitants i una cabana porcina superior al milió de porcs, amb la majoria de fonts i pous contaminats i no potables per a ús de boca en són un clar exemple.
Sergi Solá GDT

Les defecacions a les corts es netegen amb aigua a pressió i es converteixen en una fracció totalment líquida: el purí. Aquest purí s’aplica als camps i es filtra amb facilitat al subsòl. Els camps han perdut el valor agronòmic i passen a ser palanganes de purins.Foto: Jordi Cervera/Arxiu GDT

més informació:
dade_purins_Osona
NITRATS OSONA_gener2010

Grup de Defensa del Ter

http://www.gdter.org

gdter@gdter.org

El Penedes/Garraf

El Foix és un riu de caràcter mediterrani, el que significa que el seu cabal és irregular i estacional, fortament influït per les fluctuacions estacionals i anuals de les precipitacions. Els seus cabals naturals baixos i la poca superfície de conca propicien que la seva qualitat ecològica empitjori ràpidament a causa del fet que la dilució dels productes químics nocius és menor i la capacitat d’autodepuració en un tram curt també és més baixa (Vila-Escalé et al., 2004).

No hem d’oblidar però, l’embassament del Foix, responsable en bona mesura dels dràstics canvis en l’ecologia del tram baix del riu. Aquest embassament, petit i d’aigües someres, avui dia no és aprofitable a causa de la molt baixa qualitat de l’aigua , amb un grau d’eutròfia considerable (és a dir, de contaminació per excés de matèria orgànica), el que provoca freqüents situacions d’anòxia en les capes fondes. Els estudis fets de la seva limnologia permeten catalogar-lo com a hipereutròfic, el que fa impossible el seu aprofitament (Armengol & Marcé, 2005).

Investigadors de la Universitat de Barcelona de obtinguts a l’any 2008 mostren que els punts de mostreig que presenten un estat ecològic més deficient (nivell 5: pèssim) són els de la part baixa del riu (de Vilafranca en avall) i els seus afluents. Els nutrients(nitrats i fosfats) i les sals són molt elevats a la conca. Si a això s’afegeix que alguns estius s’han detectat fins al 40% dels punts secs, és fàcil comprendre que aquests dos fets determinen en gran mesura la qualitat de l’aigua del riu Foix, ja que en els anys més plujosos trobem fins al 50% de les localitats amb qualitat excel•lent, en contraposició amb els anys més secs, amb tan sols l’11% dels punts amb qualitat molt bona (Vila-Escalé et al., 2004).

Vila-Escalé, Mireia; et. al (2005). “El seguiment de
l’estat ecològic del riu Foix des del 1997 al 2004”. I Trobada
d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona, 2005.

Estudis Ambientals complementaris al projecte del nou
col•lector/sobreeixidor submarí a l’àrea litoral de Cubelles
(desembocadura del Foix – Memòria resum. Ecoproges. Agència
Catalana de l’Aigua. 2007.

Web oficial del Programa de qualitat ecològica dels rius.
Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis:

http://escobill.diba.cat

Sergi Garcia Luque

Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient
http/www.arctia.net/apma
apmavng@yahoo.es