MAPA DE LES CONQUES DE CATALUNYA Y DE LA CONCA DE L'EBRE

Archivo de la categoría ‘Cabals Mínims’

Cabal d’aigua per al curs baix del riu Gaià
Plataforma: Salvem el Gaià

1.- Presentació inicial del cas
El Gaià és un riu típicament mediterrani d’uns 90 quilòmetres de llargada, amb les oscil·lacions del cabal d’aigua proporcionades per la pluviometria de cada estació. S’origina a la cubeta geogràfica de Santa Coloma de Queralt, s’endinsa per la serralada prelitoral tot travessant diversos pobles fins que arriba al terme municipal del Catllar, a la subcomarca del Baix Gaià, on tota l’aigua del riu s’embassa al pantà de Gaià, onze quilòmetres abans d’arribar a la seva desembocadura.

2.- Presentació de la plataforma
Salvem el Gaià està formada per més d’una vintena d’entitats i persones a títol personal. El principal objectiu de Salvem el Gaià es difondre la situació del Gaià que pateix una de les situacions més injustes a les que es pot fer front aquest ecosistema. Durant l’any 2009 varem voler recordar que feia deu anys que va néixer aquesta plataforma. Durant aquests ja quasi 11 anys, Salvem el Gaià ha presentat una queixa davant del síndic de Greuges, ha promogut una consulta popular al Baix Gaià per preguntar als veïns i veïnes quina era la seva opinió, ha convocat diverses marxes i accions reivindicatives, s’ha reunit amb les parts implicades, REPSOL, ACA, Medi Ambient i ha aconseguit que es reunís la taula d’alcaldes del Baix Gaià per tractar aquesta qüestió.

3.- Descripció del problema
L’any 1975 es va inaugurar l’embassament del Gaià, situat als termes de Vespella de Gaià i del Catllar, propietat de l’empresa REPSOL, amb la finalitat de subministrar aigua a la petroquímica que té aquesta empresa al Morell. REPSOL té una concessió que s’allarga fins l’any 2050. L’aigua del Gaià s’envia a través d’una canonada fins a la petroquímica del Morell i s’utilitza per a la refrigeració. També en són usuaris les comunitats de regants del Catllar i de La Riera de Gaià. Des de la seva construcció, el cabal natural del baix Gaià és inexistent. Aquesta manca d’aigua als onze quilòmetres finals del riu han provocat la degradació dels valors naturals propis d’aquests ecosistemes fluvials com són la flora i la fauna, la funció de corredor biològic, etc. També s’ha constatat la salinització dels pous del tram final de la conca, la degradació de la desembocadura declarada espai natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge, la interrupció de les aportacions de sediments a la platja de Tamarit, l’abocament de deixalles i la pèrdua del valor social del riu entre d’altres.

4.- Historial de les accions del grup respecte al problema
Salvem el Gaià neix formalment l’any 1999, encara que durant els anys noranta ja havia hagut diverses accions de diverses persones per reclamar el cabal ecològic del riu Gaià. Per destacar algunes accions, potser cal destacar la presentació d’una queixa formal davant del Síndic de Greuges, recordant-li que l’any 1996 i 1998, el Parlament de Catalunya havia aprovat una resolució no de llei en la qual explicitava que calia recuperar el cabal del riu. El Síndic va resoldre que l’ACA havia de treballar per garantir el cabal de tots els rius catalans.

A més de moltes marxes reivindicatives i reunions amb responsables de les diverses administracions, potser també cal destacar la consulta popular que es va fer l’any 2004 a diversos municipis del Baix Gaià, preguntant a la gent si estava d’acord en que el Gaià recuperés el seu cabal d’aigua. Hi van votar quasi mil persones i un 98% van respondre afirmativament.

5.- Estat actual de qüestió i previsió de futur
Actualment ens trobem en un punt sense marxa enrere. L’ACA està treballant per signar un conveni amb REPSOL per garantir aquest cabal d’aigua. Caldrà estar molt alerta, perquè aquest conveni garanteixi un cabal ambiental suficient per al riu i que no es quedi només en paper mullat. La clau perquè REPSOL alliberi la suficient aigua, seria pactar un bescavi on REPSOL deixés d’agafar aigua del Gaià a canvi de l’aigua que a finals de 2010 sortirà del terciari que s’està construint a l’EDAR de Vila-seca. La pedra de toc és el preu d’aquesta aigua, més cara que la del Gaià i que caldria veure com es compensaria aquest fet. Per tant, ara mateix el cabal del Gaià pot ser que només sigui qüestió de diners.

6.- Determinació de responsabilitats
L’actual situació del riu Gaià està causada per l’empresa REPSOL, propietària de l’embassament del Gaià i el seu entorn. Però per altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua no ha fet front al problema fins que no es va aprovar la Directiva Marc de l’Aigua i sobretot s’accentua la implicació de l’ACA a partir dels processos de participació.

També s’ha de fer palesa la poca implicació dels municipis directament afectats. Alguns d’ells han mostrat el seu suport a Salvem el Gaià però en cap cas han fet una passa en ferm per mirar de solucionar aquesta problemàtica.

Contacte: 655486116 (Hèctor Hernàndez), 6499555884 (Joan Díaz)

Correu electrònic: aigua@riugaia.cat

http://blocs.tinet.cat/blog/salvem-el-gaia

Entitats que formen part de Salvem el Gaià:
GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció, Ass. Mediambiental la Sínia, Ass. Joves del Baix Gaià, Iniciativa Rierenca, Xarxa Nova Cultura de l’Aigua, Ass. Cultural Kaleodoscopio, DEPANA, ABG Torredembarra, ABG Vespella de Gaià, ABG Renau, ABG Roda de Barà, ABG La Pobla de Montornès, ABG Altafulla, Salvem la Platja Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre d’Estudis del Gaià, JERC Altafulla, ERC del Catllar, ERC La Nou de Gaià, El Timbal Associació Cultural del Baix Gaià, Joves d’Esquerra Verda de Tarragona, Associació Cultural La Pleta de la Nou de Gaià.

La Selva
Caudal Mínims

El Ter veu reduït en un 75% de mitjana el seu cabal després del sistema d’embassaments Sau-Susqueda-Pasteral com a conseqüència del transvasament per abastar d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Els últims 4 anys, hi ha hagut més dies en què s’incomplia el cabal mínim marcat per al riu Ter a Girona, per l’Agència Catalana de l’Aigua (Pla de Cabals de Manteniment) que no pas dies en què es feia efectiu el seu compliment.

El riu Ter, com a conseqüència del sistema d’embassaments en el seu tram mig i del desproporcionat transvasament d’aigua que pateix, presenta dues realitats tan diferenciades que pràcticament podríem parlar de dos rius diferents. També les principals problemàtiques que l’afecten són diferents aigües amunt i avall dels embassaments: contaminació de les aigües i manca de cabal, respectivament.”

L’embassament de Sau (Osona) l’hivern de l’any 2008, en plena sequera. Foto: Albert Ruhí

Malgrat que el transvasament es va iniciar als anys 60, ha estat en la darrera dècada quan s’ha evidenciat el seu abús fins a límits inversemblants. Des de l’any 1996 a 2007, per exemple, el transvasament ha suposat el transport d’un 75% del volum d’aigua fora de la conca. La magnitud d’aquest transvasament no respecta ni la legislació existent ni les propostes de gestió de la mateixa administració que la incompleix, i ocasiona impactes econòmics, socials i ecològics notables. Serveixi d’exemple que durant els últims 4 anys, hi ha hagut més dies en què s’incomplia el cabal mínim marcat per al riu Ter a Girona, per l’Agència Catalana de l’Aigua (Pla de Cabals de Manteniment) que no pas dies en què es feia efectiu el seu compliment.

Albert Ruhí y Dani Boix
Ateneu y ANG