Archivo de la categoría ‘Abastament’
Un Riu Brut ens Surt Car . Jordi Honey Roses i Eric Tosstorff
Abrera i Sant Joan Despí
Un Riu Brut ens Surt Car
D’on ve la nostra aigua potable?
La ciutat de Barcelona, com moltes àrees metropolitanes d’arreu del món, depèn en gran part de l’aigua superficial de rius i pantans. Agafem aigua del Riu Llobregat, que prové del Pirineu, en el seu curs fins al Mediterrani. A més d’aquestes aportacions, també es bombeja aigua d’aqüífers subterranis i es desvia aigua del Riu Ter.
Per què és complicat tractar l’aigua pel nostre consum?
Els rius mediterranis són molt variables. La qualitat i la quantitat canvien molt en el període d’un dia, o bé al llarg de les estacions. A més, les aigües del Cardener i el Llobregat acumulen contaminants en forma de sals i bromurs durant el seu pas per les mines de potassa al Bages. Com a resultat, els sistemes aquàtics del riu pateixen per aquesta contaminació.
Però els compostos químics provinents de les mines són un problema per la gent també. Durant el procés de tractament, aquests elements generen uns components cancerígens anomenats trihalometans.
Per eliminar els trihalometans i els seus precursors, les dues grans potabilitzadores del Riu Llobregat han instal•lat nova tecnologia dessalinitzadora per millorar la qualitat de l’aigua tractada. Quan l’aigua ja és segura pel consum humà, es distribueix a les xarxes municipals, des d’on va cap a les nostres cases.
Els nous sistemes de tractament produeixen una aigua d’altíssima qualitat, però a un cost. Aquests sistemes consumeixen molta energia i són cars d’utilitzar.
És compatible recuperar la qualitat del riu i millorar l’aigua que bevem?
Sí. Barcelona ara té l’oportunitat de recuperar el Riu Llobregat i millorar la qualitat de l’aigua pel consum humà. Quants més contaminants hi ha al riu, més energia necessitem per tractar-la, i més costos es generen.
Ara, més que mai, una reducció de contaminants al Riu Llobregat contribuirà a la recuperació de l’ecosistema i a la vegada pot reduir costos de tractament i facilitar-nos la feina quan la tractem abans de distribuir-la a les llars.
Amb un riu net tothom hi guanya.
Jordi Honey-Rosés
–
Aigües Ter-Llobregat: http://www.atll.cat
Aigües de Barcelona: http://www.agbar.es”
Riera de Rubi
Problemàtica del Derivament riu Anoia i riera de Rubí
Des dels inicis de la captació superficial d’aigua del riu Llobregat, amb la finalitat de potabilitzar-la per l’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona, any 1955, es van detectar greus episodis de contaminació, provinents del riu Anoia i la Riera de Rubí.
Aquests episodis provocaven l’atur de l’ETAP situada a Sant Joan Despí, tant per contaminació de tipus físic, com de tipus químic i microbiològic, donada la gran quantitat d’abocaments d’aigües residuals industrials situades en aquest dos afluents del riu Llobregat, com de la mateixa població urbana resident en els seus municipis, sense cap tipus de tractament ni sanejament per l’època.
Tot i la gravetat de les incidències continuades i els riscos sanitaris associats, no va ser fins el 1969, quan es va definir un projecte de desviament dels cabals contaminats, mitjançat la seva inclusió al sistema de canals del marge esquerra del riu Llobregat, bàsicament per a reg agrícola, on la comunitat de regants en va patir les conseqüències.
Hi ha una llarga i complexa història de retorns d’aquestes aigües, així com d’obres de canonades i by-passos d’aigües contaminades en aquest escenari, que arriba fins als nostres dies del segle XXI, doncs tot i que actualment Maig del 2010, el sistema de sanejament existent ha millorat significativament, la qualitat de les aigües del riu Anoia a Martorell, no es pot afirmar el mateix en quan les aigües de la riera de Rubí a El Papiol
Tot i disposar la conca de la riera de Rubí, d’EDAR’s públiques en el seu recorregut, cada vegada que els cabals circulants depassen l’aforament de sistema de derivament, situat en el terme de El Papiol, i sobreeixien avall del riu Llobregat, l’ETAP de Sant Joan Despí es segueix aturant per qualitat deficient de les aigües circulants.
Aquest escenari, que ja aplega mès de 40 anys, provoca un important malbaratament de recursos d’aigües prepotables del riu Llobregat, així com uns elevats costos associats al sistema d’explotació de l’ETAP de Sant Joan Despí. Fins el moment, les Administracions no han aplicat solucions contundents per evitar-ho i erradicar-ho
Mes informació:
“El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu”, varis autors, edició del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) – Desembre 2004 – ISBN: 84-934002-0-3
Roger Lloret
Conca del Besos
El Besòs la garantia d’abastament de Barcelona
Històricament bona part de Barcelona s’ha abastit del Besòs. Tanmateix, la industrialització dels anys 1960/70 suposà un gran impacte per a la qualitat de llurs aigües. Va ser tan greu que el jutge José Mª Merlos absolgué dos industrials acusats de delicte ecològic per considerar que, “tot i que s’ha demostrat l’existència d’abocaments il•legals, la contaminació no va causar danys concrets, perquè el riu Besòs ja es troba biològicament mort.”
Les activitats del Grup Excursionista Puig Castellà han estat molt importants per sensibilitzar la població de la necessitat de recuperar el Besòs. L’any 1988, amb la constitució del Consorci per a la Defensa del riu Besòs, s’inicià un canvi de tendència. La depuració natural i les noves tecnologies han permès potabilitzar les aigües subterrànies de l’aqüífer de St Andreu per a consum humà.
Ecologistes en Acció lluita pel bon estat ecològic del Besòs, perquè els seus aqüífers tornin a garantir l’abastament de Barcelona i per a la seva recàrrega mitjançant els efluents de les depuradores. Durant l’última sequera es ressuscitaren els transvasaments del Roïna, del Segre i de l’Ebre. Ecologistes en Acció i la Plataforma de Defensa de l’Ebre en la Taula de Sequera tornaren a apostar pels aqüífers del Besòs com a reserva estratègica per a la garantia de l’abastament de Barcelona.
Karl Dkreixer
Cal executar urgentment l’aprofitament de la sèquia Comtal per al consum humà
L’aprofitament de la sèquia comtal va ser una de les obres que el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar durant la sequera del 2007-08 per garantir el subministrament d’aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona. Tanmateix, les seves aigües encara van al riu perquè no es poden potabilitzar. El Departament de Salut exigeix un tractament previ d’ultrafiltració, pel fet que contenen coliformes, i no hi ha pressupost. Caldria conèixer perquè s’exigeix aquest tipus de tractament de les aigües subterrànies i no de les superficials quan contenen els mateixos contaminants.
Ecologistes en Acció de Catalunya.
Grup Excursionista Puig Castellà
Plataforma de Defensa de l’Ebre
http://www.ecologistesenaccio.cat
ecologistes@ecologistesenaccio.cat
mes informació:
mes informació Besòs