MAPA DE LES CONQUES DE CATALUNYA Y DE LA CONCA DE L'EBRE

Archivo de la categoría ‘Catalunya’

Cabal d’aigua per al curs baix del riu Gaià
Plataforma: Salvem el Gaià

1.- Presentació inicial del cas
El Gaià és un riu típicament mediterrani d’uns 90 quilòmetres de llargada, amb les oscil·lacions del cabal d’aigua proporcionades per la pluviometria de cada estació. S’origina a la cubeta geogràfica de Santa Coloma de Queralt, s’endinsa per la serralada prelitoral tot travessant diversos pobles fins que arriba al terme municipal del Catllar, a la subcomarca del Baix Gaià, on tota l’aigua del riu s’embassa al pantà de Gaià, onze quilòmetres abans d’arribar a la seva desembocadura.

2.- Presentació de la plataforma
Salvem el Gaià està formada per més d’una vintena d’entitats i persones a títol personal. El principal objectiu de Salvem el Gaià es difondre la situació del Gaià que pateix una de les situacions més injustes a les que es pot fer front aquest ecosistema. Durant l’any 2009 varem voler recordar que feia deu anys que va néixer aquesta plataforma. Durant aquests ja quasi 11 anys, Salvem el Gaià ha presentat una queixa davant del síndic de Greuges, ha promogut una consulta popular al Baix Gaià per preguntar als veïns i veïnes quina era la seva opinió, ha convocat diverses marxes i accions reivindicatives, s’ha reunit amb les parts implicades, REPSOL, ACA, Medi Ambient i ha aconseguit que es reunís la taula d’alcaldes del Baix Gaià per tractar aquesta qüestió.

3.- Descripció del problema
L’any 1975 es va inaugurar l’embassament del Gaià, situat als termes de Vespella de Gaià i del Catllar, propietat de l’empresa REPSOL, amb la finalitat de subministrar aigua a la petroquímica que té aquesta empresa al Morell. REPSOL té una concessió que s’allarga fins l’any 2050. L’aigua del Gaià s’envia a través d’una canonada fins a la petroquímica del Morell i s’utilitza per a la refrigeració. També en són usuaris les comunitats de regants del Catllar i de La Riera de Gaià. Des de la seva construcció, el cabal natural del baix Gaià és inexistent. Aquesta manca d’aigua als onze quilòmetres finals del riu han provocat la degradació dels valors naturals propis d’aquests ecosistemes fluvials com són la flora i la fauna, la funció de corredor biològic, etc. També s’ha constatat la salinització dels pous del tram final de la conca, la degradació de la desembocadura declarada espai natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge, la interrupció de les aportacions de sediments a la platja de Tamarit, l’abocament de deixalles i la pèrdua del valor social del riu entre d’altres.

4.- Historial de les accions del grup respecte al problema
Salvem el Gaià neix formalment l’any 1999, encara que durant els anys noranta ja havia hagut diverses accions de diverses persones per reclamar el cabal ecològic del riu Gaià. Per destacar algunes accions, potser cal destacar la presentació d’una queixa formal davant del Síndic de Greuges, recordant-li que l’any 1996 i 1998, el Parlament de Catalunya havia aprovat una resolució no de llei en la qual explicitava que calia recuperar el cabal del riu. El Síndic va resoldre que l’ACA havia de treballar per garantir el cabal de tots els rius catalans.

A més de moltes marxes reivindicatives i reunions amb responsables de les diverses administracions, potser també cal destacar la consulta popular que es va fer l’any 2004 a diversos municipis del Baix Gaià, preguntant a la gent si estava d’acord en que el Gaià recuperés el seu cabal d’aigua. Hi van votar quasi mil persones i un 98% van respondre afirmativament.

5.- Estat actual de qüestió i previsió de futur
Actualment ens trobem en un punt sense marxa enrere. L’ACA està treballant per signar un conveni amb REPSOL per garantir aquest cabal d’aigua. Caldrà estar molt alerta, perquè aquest conveni garanteixi un cabal ambiental suficient per al riu i que no es quedi només en paper mullat. La clau perquè REPSOL alliberi la suficient aigua, seria pactar un bescavi on REPSOL deixés d’agafar aigua del Gaià a canvi de l’aigua que a finals de 2010 sortirà del terciari que s’està construint a l’EDAR de Vila-seca. La pedra de toc és el preu d’aquesta aigua, més cara que la del Gaià i que caldria veure com es compensaria aquest fet. Per tant, ara mateix el cabal del Gaià pot ser que només sigui qüestió de diners.

6.- Determinació de responsabilitats
L’actual situació del riu Gaià està causada per l’empresa REPSOL, propietària de l’embassament del Gaià i el seu entorn. Però per altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua no ha fet front al problema fins que no es va aprovar la Directiva Marc de l’Aigua i sobretot s’accentua la implicació de l’ACA a partir dels processos de participació.

També s’ha de fer palesa la poca implicació dels municipis directament afectats. Alguns d’ells han mostrat el seu suport a Salvem el Gaià però en cap cas han fet una passa en ferm per mirar de solucionar aquesta problemàtica.

Contacte: 655486116 (Hèctor Hernàndez), 6499555884 (Joan Díaz)

Correu electrònic: aigua@riugaia.cat

http://blocs.tinet.cat/blog/salvem-el-gaia

Entitats que formen part de Salvem el Gaià:
GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció, Ass. Mediambiental la Sínia, Ass. Joves del Baix Gaià, Iniciativa Rierenca, Xarxa Nova Cultura de l’Aigua, Ass. Cultural Kaleodoscopio, DEPANA, ABG Torredembarra, ABG Vespella de Gaià, ABG Renau, ABG Roda de Barà, ABG La Pobla de Montornès, ABG Altafulla, Salvem la Platja Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre d’Estudis del Gaià, JERC Altafulla, ERC del Catllar, ERC La Nou de Gaià, El Timbal Associació Cultural del Baix Gaià, Joves d’Esquerra Verda de Tarragona, Associació Cultural La Pleta de la Nou de Gaià.

El Francolí es un petit riu de la conca mediterrània amb una extensió lineal de 60 kilòmetres aproximadament. El seu curt recorregut i les muntanyes que l’alimenten (Muntanyes de Prades) ens donen una idea de la dependència que té de les pluges aquest curs d’aigua. Els seus dos principals afluents son el Riu Brugent i el Riu Glorieta que neixen a Capafons i a Mont-ral respectivament. La seva conca hídrica és de 838 Km2 amb una gran quantitat de petits cursos intermitents que aporten un major caudal. El seu naixement s’ha establert al municipi de L’Espluga de Francolí, concretament a la denominada Font Major que es troba ubicada dins del casc urbà d’aquesta població. Al llarg del seu curt recorregut passa a través d’ una gran varietat de paisatges més o menys antropitzats.

Clarament es poden distingir les tres conques (alta, mitja i baixa) amb diferents paisatges i ecosistemes, que el fan intrínsecament més interessant a causa de la diversitat d’ecosistemes que suporta.


Conca Alta: On destaquen les grans formacions de bosc mixt, encara que la formació vegetal predominant són els pinars de pi blanc (Pinus halepensis) amb zones on se poden barrejar amb Pinus sylvestris i Quercus ilex ssp. rotundifolia. A la cara nord hi neixen diferents rius tributaris i també s’hi estenen boscos d’alzina que completen un paisatge de substrats heterogenis formats majoritàriament per roques calcàries, encara que en la vessant nord podem trobar zones de pissarra i granítiques molt erosionades. És en la conca alta on el Brugent s’uneix al principal curs del Francolí, concretament a la població de la Riba. L’erosió generada pel Francolí durant milers d’anys fructificà al trencar en la Riba la gran muralla que suposava la Serralada Prelitoral, llavors es va generar una gran zona humida d’enorme riquesa que va permetre que es poguessin assentar les primeres poblacions humanes de l’entorn.

Conca mitja: Després de deixar las zones més abruptes el riu discorre per les planures del Camp de Tarragona fet que se produeix immediatament en el cas del Glorieta, ja que el seu camí descendeix en direcció Sud fins a arribar a la població d’Alcover, per a més tard sumar les seves aigües al curs principal, a la població del Morell. En el cas del Brugent un cop ha descendit, en ocasions de forma subterrània, discorre per la Conca de Barberà entre camps de cultiu, sobretot vinyes, que més tard i una vegada ha superat l’estret congost de la Riba arriba fins a la comarca del L’Alt Camp entre avellaners i altres camps de secà. Al llarg del riu i molt pròxims a ell podem trobar diferents horts de petites dimensions de regadiu, que eren els que utilitzaven i segueixen utilitzant els pobladors de les riberes, encara que ara ja en menor mesura. A la conca mitja podem trobar llocs emblemàtics que han marcat la historia d’aquest país, como es el cas del Pont de Goi.

Conca baixa: La conca baixa es caracteritza pel plàcid discórrer de les seves aigües entre els camps de cultiu i polígons industrials fins a la ciutat de Tarragona, on ha estat canalitzat degut a les grans avingudes d’aigua, sobretot les acorregudes el 10 d’octubre de 1994. El riu va ser desviat en la seva desembocadura al segle XIX creant al final una corba de 90 graus que ha provocat seriosos problemes a la ciutat degut a l’artificial desaigua creat. Tot i així el riu va poder crear una rica zona humida en la seva desembocadura que va ser destruïda per les obres de canalització.

——————————-

Comunicado de la Campaña Internacional de Afectados por Repsol-YPF, en la que participa Ecologistas en Acción, sobre el nuevo derrame en Tarragona por parte de Repsol-YPF, matado ya casi dos toneladas de peces y angulas, y poniendo en peligro el abastecimiento de agua potable de la población.

Un nuevo derrame, esta vez, con cancerígenos fenoles en el río Francolí, ha matado ya casi dos toneladas de peces y angulas, poniendo la población de Tarragona en peligro por el abastecimiento de agua potable. Repsol-YPF responsable del vertido, pretende una vez más, salir ilesa de este crímen. Nosotros, vecinos de Tarragona y organizaciones solidarias en el mundo decimos ¡Basta!

Los datos de ecotoxicidad de los fenoles en agua demuestran que la mortandad de carpas, barbos y angulas producida en el río Francolí por el derramamiento de Repsol indican que se han superado con creces los valores de 46 mg/l de fenoles.
Ante de la gravedad de los hechos y de las repercusiones ambientales graves y directamente imputables a Repsol:

1. Esto es un caso claro que viola la Ley de Responsabilidad Ambiental aprobada en otoño 2007. Exigimos que se cumpla la Ley, esperando que el Gobierno en nombre del Ministerio Fiscal y el Ministerio de Medio Ambiente actúen contra la empresa en consecuencia. Los días pasan y todavía no hay pronunciamiento.

2. Exigimos que el Departamento de Medio ambiente y Vivienda denuncie ante la Fiscalía a Repsol y pida la sanciones administrativas o penales máximas que prevé la Ley 26/2007 de Responsabilidad Medioambiental. Exigimos, además, una restitución completa de los daños ambientales ocasionados.

3. Exigimos que la Agencia Catalana del Agua (ACA) haga un posicionamiento público sobre los hechos y sus consecuencias, a través del responsable de la Unidad de la ACA en Tarragona, Sr. Antonio Ramírez, y el Coordinador Territorial de la ACA, Sr. Francesc Benet.

4. Exigimos al Director de los Servicios Territoriales del Departamento de Medio Ambiente, Sr. Josep Lluís Pau, y al delegado del Gobierno en Tarragona, Sr. Sabaté, que creen una comisión de investigación y seguimiento por evaluar las repercusiones ambientales y sanitarias del derramamiento (que no se limite a limpiar el espuma superficial del río).

5. Exigimos al responsable de la Unidad de Inspección de la ACA en Tarragona que aumente los controles e inspecciones a Repsol por tal de comprobar el estado de sus instalaciones y los protocolos operativos (mala praxis) de la emprendida (tal y como hemos pedido recientemente en las alegaciones a la autorización ambiental de Repsol).

6. Pedimos a la Universidad Rovira y Virgili, y concretamente a su rector, Sr. Francesc Xavier Grau, que anule la firma del Convenio de colaboración con Repsol para la creación de la Cátedra URV/REPSOL de Excelencia en Comunicación, que está prevista para el próximo 12 de Febrero con la presencia del Consejero de Cultura, Sr. Tresserras.

7. Pedimos a la Asociación de Empresas Químicas de Tarragona que depuren responsabilidades a nivel interno, y que se planteen la conveniencia de mantener a Repsol dentro del lobby.

8. Pedimos a la Cátedra de Toxicologia de la URV, y más concretamente al Sr. Domingo, que haga un estudio toxicológico serio y riguroso sobre los niveles de contaminantes a los organismos acuáticos del tramo bajo del Francolí y cuesta asociada, y otro estudio toxicològico sobre los niveles de contaminantes en los cauces, lodos y masas de agua subterránea del tramo bajo este río (incluyente también la desembocadura y aguas costeras de la Bahía de Tarragona – Vilaseca).

9. Pedimos a los Ayuntamientos de Tarragona, el Morell, la Pobla de Mafumet y Constantí, que dejen de patrocinar sus fiestas populares con el dinero de Repsol. (¡La salud y la vida de la población vale más que una orquesta con pirotécnica!).
10. Pedimos a los Servicios Territoriales de Salud en Tarragona que hagan un estudio serio y riguroso de los pozos y minas del acuífero Bajo Francolí para evaluar los efectos producidos sobre las captaciones de agua dentro del área contaminada.
11. Exigimos todavía responsabilidades por el derrame de la monoboya del año pasado. La impunidad ambiental es una pesada carga que sufrimos en Tarragona que afecta a cada uno de los habitantes.

12. Pedimos también al Director de la Agencia Catalana del Agua transparencia informativa (Ley 27/2006) con respecto a los expedientes sancionadores que se abran por accidentes industriales de Repsol.

13. Pedimos a EMATSA que, debido a la demora de Repsol al comunicar el accidente a las autoridades, haga públicos los análisis de los pozos que han sido contaminados y de los cuales se abastece en parte, desde el momento del derramamiento hasta la desaparición completa de los fenoles a la red pública de agua.

En resumen, pedimos que la responsabilidad ambiental de Repsol en este enéssimo vertido no quede diluida al mismo ritmo que se diluyen los contaminantes al río, a sus acuíferos y a la costa, como ha pasado tantas y tantas veces.
Desde la Campaña Internacional de Afectd@s por Repsol-YPF nos comprometemos a seguir consolidando redes de vigilancia social para señalar los crímenes ambientales de la empresa en el planeta. Y no pararemos hasta que Repsol pague por todos estos crímenes, que en lo que va de año, ya han impactado seriamente en ecosistmeas tan valiosos como el Parque Nacional Yasuní (Ecuador) o la Costa Patagonica del Golfo de San Jorge (Argentina).
Despetrolizar el mundo es alargarnos la vida.

Campaña Internacional de Afectados por Repsol-YPF

Ubicació Bagés

Salinització del rius Llobregat, Cardener i els seus aAqüífers

Els runams salins del Bages, subproducte de les mines de potassa, són un de les agressions ambientals més importants de Catalunya perquè estan salinitzant l’aigua potable dels pobles del Bages així com un part important de l’aigua pels ciutadans de Barcelona. Des de les plataformes ecologistes es treballa per acabar total i definitivament amb el desastre ecològic produït per l’abocament de runam sobre el nostre territori.

Desde la Plataforma Prou Sal! exigimm:
(1) L’aturada immediata dels abocaments de residus salins als runams de Sallent i Súria.

(2) Una solución als residus ja dipositats fins ara als runams de Sallent, Súria, Balsareny (Vilafruns) i Cardona, per no fer més greu el problema mediambiental que provoquen sobre la nostra aigua.

Text Josep Ribera

Col.lectius Prou Sal! I Montsalat
Webs

http://www.prousal.org

http://www.lasequia.org/montsalat

Correu
prousal@prousal.org
montsalat@lasequia.org

Un Riu Brut ens Surt Car . Jordi Honey Roses i Eric Tosstorff

Abrera i Sant Joan Despí

Un Riu Brut ens Surt Car
D’on ve la nostra aigua potable?
La ciutat de Barcelona, com moltes àrees metropolitanes d’arreu del món, depèn en gran part de l’aigua superficial de rius i pantans. Agafem aigua del Riu Llobregat, que prové del Pirineu, en el seu curs fins al Mediterrani. A més d’aquestes aportacions, també es bombeja aigua d’aqüífers subterranis i es desvia aigua del Riu Ter.

Per què és complicat tractar l’aigua pel nostre consum?
Els rius mediterranis són molt variables. La qualitat i la quantitat canvien molt en el període d’un dia, o bé al llarg de les estacions. A més, les aigües del Cardener i el Llobregat acumulen contaminants en forma de sals i bromurs durant el seu pas per les mines de potassa al Bages. Com a resultat, els sistemes aquàtics del riu pateixen per aquesta contaminació.

Però els compostos químics provinents de les mines són un problema per la gent també. Durant el procés de tractament, aquests elements generen uns components cancerígens anomenats trihalometans.

Per eliminar els trihalometans i els seus precursors, les dues grans potabilitzadores del Riu Llobregat han instal•lat nova tecnologia dessalinitzadora per millorar la qualitat de l’aigua tractada. Quan l’aigua ja és segura pel consum humà, es distribueix a les xarxes municipals, des d’on va cap a les nostres cases.

Els nous sistemes de tractament produeixen una aigua d’altíssima qualitat, però a un cost. Aquests sistemes consumeixen molta energia i són cars d’utilitzar.

És compatible recuperar la qualitat del riu i millorar l’aigua que bevem?
Sí. Barcelona ara té l’oportunitat de recuperar el Riu Llobregat i millorar la qualitat de l’aigua pel consum humà. Quants més contaminants hi ha al riu, més energia necessitem per tractar-la, i més costos es generen.

Ara, més que mai, una reducció de contaminants al Riu Llobregat contribuirà a la recuperació de l’ecosistema i a la vegada pot reduir costos de tractament i facilitar-nos la feina quan la tractem abans de distribuir-la a les llars.

Amb un riu net tothom hi guanya.

Jordi Honey-Rosés

–
Aigües Ter-Llobregat: http://www.atll.cat
Aigües de Barcelona: http://www.agbar.es”

Martorell

L’Horta de Martorell en peligro. Protegim L’Horta
Els rius Anoia i Llobregat al seu pas per Martorell, tenen el típic règim de cabal variable característic dels rius mediterranis.
Per tant L’Horta de la Vila s’inunda periòdicament. Ha estat així des de sempre, i d’aquesta manera s’ha anat conformant amb el pas del temps i amb les avingudes periòdiques dels rius Anoia i Llobregat, la geometria característica del nucli urbà de Martorell, de la plana inundable i dels usos del sòl.

En aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua – DMA, des del 2003 s’està delimitant l’espai fluvial a Martorell, definint la Zona Fluvial, el Sistema Hídric i la Zona Inundable que es corresponen amb els períodes de retorn de les avingudes de 10, 100 i 500 anys. La Planificació del Espai Fluvial – PEF es va finalitzar al 2005 definint aquets àmbits.

Ara s’han d’aplicar els criteris que emanen de la DMA i que ja s’han incorporat a l’ordenament jurídic en la nova Llei d’Urbanisme i la nova Llei d’Aigües.
Però una cosa és la teoria i una altra ben diferent la realitat.
La plana inundable de l’Anoia està més amenaçada que mai.

L’administració acaba de posar al mercat immobiliari sòl inundable.
El 2008, l’Ajuntament i la Generalitat proposen una Àrea Residencial Estratègica – ARE, requalificant una altra vegada el sòl inundable per aconseguir substancioses plusvàlues en una altra zona situada en els límits del terme municipal.

L’aplicació de la DMA no s’està fent com hauria de ser, està creada per preservar i mantenir el bon estat ecològic dels nostres rius. S’està aplicant amb criteris urbanístics il•lícits, atès que la Llei d’Urbanisme prohibeix explícitament edificar en zones inundables.
Com és possible?

Rafa Diez
Martorell Viu

més informació:
Horta de Martorell. Calats de la zona inundable.

Riera de Rubi

Problemàtica del Derivament riu Anoia i riera de Rubí

Des dels inicis de la captació superficial d’aigua del riu Llobregat, amb la finalitat de potabilitzar-la per l’abastament de la Regió Metropolitana de Barcelona, any 1955, es van detectar greus episodis de contaminació, provinents del riu Anoia i la Riera de Rubí.

Aquests episodis provocaven l’atur de l’ETAP situada a Sant Joan Despí, tant per contaminació de tipus físic, com de tipus químic i microbiològic, donada la gran quantitat d’abocaments d’aigües residuals industrials situades en aquest dos afluents del riu Llobregat, com de la mateixa població urbana resident en els seus municipis, sense cap tipus de tractament ni sanejament per l’època.

Tot i la gravetat de les incidències continuades i els riscos sanitaris associats, no va ser fins el 1969, quan es va definir un projecte de desviament dels cabals contaminats, mitjançat la seva inclusió al sistema de canals del marge esquerra del riu Llobregat, bàsicament per a reg agrícola, on la comunitat de regants en va patir les conseqüències.
Hi ha una llarga i complexa història de retorns d’aquestes aigües, així com d’obres de canonades i by-passos d’aigües contaminades en aquest escenari, que arriba fins als nostres dies del segle XXI, doncs tot i que actualment Maig del 2010, el sistema de sanejament existent ha millorat significativament, la qualitat de les aigües del riu Anoia a Martorell, no es pot afirmar el mateix en quan les aigües de la riera de Rubí a El Papiol

Tot i disposar la conca de la riera de Rubí, d’EDAR’s públiques en el seu recorregut, cada vegada que els cabals circulants depassen l’aforament de sistema de derivament, situat en el terme de El Papiol, i sobreeixien avall del riu Llobregat, l’ETAP de Sant Joan Despí es segueix aturant per qualitat deficient de les aigües circulants.

Aquest escenari, que ja aplega mès de 40 anys, provoca un important malbaratament de recursos d’aigües prepotables del riu Llobregat, així com uns elevats costos associats al sistema d’explotació de l’ETAP de Sant Joan Despí. Fins el moment, les Administracions no han aplicat solucions contundents per evitar-ho i erradicar-ho

Mes informació:
“El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu”, varis autors, edició del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) – Desembre 2004 – ISBN: 84-934002-0-3

Roger Lloret

Antecedents i problemàtica de les extraccions d’àrids a l’eix del Baix Llobregat.

De sempre, els rius han estat font de recursos pels éssers que es troben en el seu entorn natural i també recursos de suport per a altres activitats, com són el regatge, la generació d’energia o l’abastament d’aigua per a la indústria, etc.

Una activitat també molt important és l’aprofitament dels materials geològics que es dipositen en certs trams dels rius com a conseqüència de l’erosió i el transport previ dels materials i que estan constituïts pels llims, les sorres i les graves. L’ús principal que en fa l’home d’aquests dos últims materials és la construcció per fer tot tipus d’obres, ja sigui de forma directa o mitjançant un tractament previ en plantes específiques.

Al Baix Llobregat, aquesta pràctica es coneix de sempre. En un principi hi havia persones que s’hi guanyaven la vida, a base de fer viatges al riu amb carros i pales, i representava un gran esforç físic tant per l’home com per l’animal que arrossegava el carro. Les quantitats recollides era sempre minses (com a molt 1 m3), i l’afecció a l’ecosistema fluvial del riu era baix, comparat amb les extraccions fetes posteriorment, doncs amb el temps, l’evolució de la maquinària, medis de transport a l’efecte i una certa manca de control de les Administracions ho han augmentat molt.

Les primeres pales excavadores van ser a vapor i constituïren una gran revolució. Més tard, amb els motors d’explosió, l’augment de la potència i la capacitat de la cullera, es van multiplicar els rendiments. Ara mateix les grans màquines, amb unes poques cullerades emplenen un gran camió (uns 25 m3) en pocs minuts, i a més, poden treballar dia, nit i caps de setmana. Desprès de retirar les sorres, els sots que quedaven, eren omplerts de nou per les avingudes del riu, o bé si es feien en finques agrícoles, a les voreres o més endins (que els propietaris arrendaven a les empreses d’extracció i de la construcció), era freqüent que en lloc de reblir-los amb terres i materials inerts, s’hi aboquessin residus municipals i industrials (sòlids i líquids), alguns tòxics i perillosos. Passat el temps i en funció de les actuacions sobre el territori, els residus sorgeixen a la llum altre vegada, han de ser retirats i tractats, amb els costos addicionals que això representa.

A les nombroses denúncies, les Administracions responsables, van endegar Normatives a l’efecte per tal de protegir els recursos hídrics i les aigües subterrànies, doncs aquestes, no solament s’utilitzen per a regar els camps, sinó també, per l’abastament de la població. Les sancions als infractors han estat fins fa pocs anys totalment insuficients.

El volum extret de sorres i graves al Baix Llobregat ha estat, doncs, molt important de sempre i per tant ha generat, en el temps, sobretot a partir dels anys 50 del segle passat, amb els grans fluxos migratoris i la febre constructiva (que avui encara es manté), un gran nombre de sots amb un gran nombre de problemes, afectant directament a la qualitat de les aigües subterrànies.

Aquestes conductes poden haver enriquit a una minoria, però el cost econòmic i mediambiental de la seva reparació, tant pública com privada, ha estat molt elevat fins ara, i encara perdurarà molts anys. L’últim gran espoli documentat, de la riquesa de les sorres del Llobregat va coincidir amb la construcció de la nova autovia i l’endegament del riu en el període aproximat 1996/99, i es valora a preu de mercat, en uns 22.000 milions de Pta. (ara uns 132 milions d’Euros), Aquest escenari, va ser motiu de diverses investigacions judicials (Avui 04-02-99). Arrel d’això, la gestió de les terres, sorres i graves de l’actual desviament del riu i altres grans obres, no solament al terme municipal del Prat de Llobregat, sinó a les Conques Internes de Catalunya principalment, estan controlades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

En el suport cartogràfic exposat en aquest certamen, es pot trobar informació sobre els antics sots d’extracció d’àrids que van ser reomplerts posteriorment amb distints tipus de materials. A la taula que inclou el mapa, apareixen les dades que caracteritzen aquests sots del tram del riu Llobregat situat a la Vall Baixa, entre la confluència amb la Riera de Rubí i els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i de Cornellà de Llobregat, a la Comarca de El Baix Llobregat. Amb cada referència, podreu localitzar aquests sots d’àrids en el mapa. La recerca de dades que figuren en aquest mapa ha estat elaborada per mi mateix en la major part i comprèn un període de quasi quaranta anys de treballs a AGBAR.

La topografia, cartografia i disseny gràfic del plànol, es va acabar el 1997. Posteriorment el territori s’ha vist afectat per l’Autovia i  pel tren AVE, entre d’altres obres d’infraestructura, i per això, el mapa exposat correspon a la renovada i recent actualització d’aquest mes d’abril del 2010. Cal agrair la col·laboració dels companys de l’equip tècnic d’AGBAR, especialment als Srs: Antonio Ortiz i Ramon Creus, per la seva dedicació i acurada qualitat d’aquest treball.

Cornellà de Llobregat 30 d’Abril del 2010

Roger Lloret

Aquifer Llobregat i Besos

Els aqüífers del Llobregat i del Besòs, estan contaminats per variats compostos i en diferents concentracions
Ja des de finals dels anys 50’,del segle passat, va ser impossible donar aigua potable, amb un senzill tractament d’esterilització, com era l’adequat quan les aigües estaven en un estat natural
Arrel de l’augment progressiu de població a la que ara s’anomena Regió Metropolitana de Barcelona i altres zones poblades properes, la ocupació del territori amb tota classe d’activitats contaminants, per les aigües residuals, tant sanitàries urbanes, com les industrials, així com les activitats agrícoles i ramaderes, amb els diferents adobs químics aplicats al sòl, la manca de xarxes de clavegueram a molts municipis i urbanitzacions, amb l’absència de plantes de tractament, es van anar contaminant la majoria d’aqüífers i per tant tancats molts pous d’aigua doncs no hi havia les tecnologies adequades per sol.lucionar-ho

Així va ser com es van tenir de cercar i tractar les aigües superficials del riu Llobregat, anys 1955 i 1963, i mès endavant el transvasament del Ter, anys 70’, i tot el que ve desprès fins ara mateix
El mes greu i del que hi ha quelcom silencis, va ser, que tots els materials relacionats amb els àrids per a la construcció dels centenars de milers d’habitatges necessaris per col•locar aquests milions de persones arribades d’arreu, per una certa atracció en països com Catalunya, tot i que no amb les quantitats massives de la segona meitat del segle passat, així com del seu creixement vegetatiu generacional, aquests materials doncs es van treure tant del Llobregat com del Besòs

El que us explico, no seria cap noticia nova, doncs sempre ha estat normal agafar la sorra propera o dins mateix del rius per a la construcció, el que ja no es normal, es que els forats que quedaven de les extraccions de la sorra, la majoria de vegades per sota el nivell de l’aqüífer saturat, no es reblien amb materials inerts, tal com ja estava indicat en la normativa per l’època, sinó amb tota classe de residus, i no va ser fins quasi finals del segle XX, on les Administracions van prendre mesures per evitar-ho

Els propietaris dels terrenys, a vegades responsables de les extraccions, els transportistes i les empreses contaminants, a mès del negoci de la sorra, van fer un mès gran negoci amb el tràfic dels residus, tant líquids com sòlids, uns per tapar el sot, doncs no sols s’estalviaven els materials, sinó que a mès els hi pagaven quantitats moltes vegades superiors al preu de la sorra, doncs els generadors de residus s’estalviaven el seu tractament, i això es podria valorar en milers de milions de les antigues pessetes

Per tant, als aqüífers del Llobregat i del Besòs, s’han soterrat i segueixen soterrats, des de finals dels anys 50’ i fins finals dels anys 90’, milions de tones de residus, on una gran part son residus tòxics i perillosos, que han contaminat o be contaminaran en un futur les aigües freàtiques dels medis i finals d’aquest dos rius

Cada vegada que es fa una obra, si es troben residus complicats, i en el cas mès favorable, es segueix el protocol establert, tractant-inertitzant en plantes específiques i/o es traslladen a un abocador, mès o menys maquillat

Tot plegat costa molt diner públic, i pensant honestament que tots els residus que ara es detecten es faci…en algunes obres ja s’estableix el risc de localitzar residus i per tant els costos son superiors
Tornant a la qualitat de les aigües subterrànies, aquestes amb els anys que no s’han fet extraccions, sobretot al Besòs, han millorat quelcom per l’escolament habitual vers el mar, i l’aturament de moltes activitats contaminants.

Es podria parlar molt d’aquest tema, com de les pèrdues de les xarxes del clavegueram, que en un temps acaben contaminat els aqüífers
Ara amb les noves tecnologies, complexes i de costos elevats, es tornen a recuperar, tot i que la qualitat segueixi sent insuficient per un tractament convencional, que seria lo natural i dessitjable, i sobretot el mès barat. Avui en dia es pot depurar qualsevol cosa, tot depèn del preu i del negoci a fer

En quan les recàrregues dels aqüífers amb aigües regenerades no es gaire recomanable, a l’aqüífer del Llobregat a Cornellà ja fa dècades que es fa, exclusivament amb aigües potables, sols quan son de elevada qualitat i disponibles per menys demanda en xarxa, tot i això s’han de controlar molt acuradament (temperatura, salinitat, terbolesa acumulativa, amoni, microcontaminants orgànics, i altres)
Si no ens posem les piles en millorar la qualitat de les aigües en origen, que es el mès barat, s’acabarà com ara, amb recursos contaminats i osmosi inversa a qualsevol abastament, el mes car, però on hi ha mès negoci

Coneixent-ne el tema, i amb informació aplegada en 40 anys, em vaig dedicar amb l’ajut d’altres professionals a fer un mapa d’un dels trams afectats per aquestes activitats al riu Llobregat

Roger Lloret

Conca del Besos

El Besòs la garantia d’abastament de Barcelona

Històricament bona part de Barcelona s’ha abastit del Besòs. Tanmateix, la industrialització dels anys 1960/70 suposà un gran impacte per a la qualitat de llurs aigües. Va ser tan greu que el jutge José Mª Merlos absolgué dos industrials acusats de delicte ecològic per considerar que, “tot i que s’ha demostrat l’existència d’abocaments il•legals, la contaminació no va causar danys concrets, perquè el riu Besòs ja es troba biològicament mort.”

Les activitats del Grup Excursionista Puig Castellà han estat molt importants per sensibilitzar la població de la necessitat de recuperar el Besòs. L’any 1988, amb la constitució del Consorci per a la Defensa del riu Besòs, s’inicià un canvi de tendència. La depuració natural i les noves tecnologies han permès potabilitzar les aigües subterrànies de l’aqüífer de St Andreu per a consum humà.

Ecologistes en Acció lluita pel bon estat ecològic del Besòs, perquè els seus aqüífers tornin a garantir l’abastament de Barcelona i per a la seva recàrrega mitjançant els efluents de les depuradores. Durant l’última sequera es ressuscitaren els transvasaments del Roïna, del Segre i de l’Ebre. Ecologistes en Acció i la Plataforma de Defensa de l’Ebre en la Taula de Sequera tornaren a apostar pels aqüífers del Besòs com a reserva estratègica per a la garantia de l’abastament de Barcelona.

Karl Dkreixer

Cal executar urgentment l’aprofitament de la sèquia Comtal per al consum humà
L’aprofitament de la sèquia comtal va ser una de les obres que el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar durant la sequera del 2007-08 per garantir el subministrament d’aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona. Tanmateix, les seves aigües encara van al riu perquè no es poden potabilitzar. El Departament de Salut exigeix un tractament previ d’ultrafiltració, pel fet que contenen coliformes, i no hi ha pressupost. Caldria conèixer perquè s’exigeix aquest tipus de tractament de les aigües subterrànies i no de les superficials quan contenen els mateixos contaminants.

Ecologistes en Acció de Catalunya.
Grup Excursionista Puig Castellà
Plataforma de Defensa de l’Ebre

http://www.ecologistesenaccio.cat

ecologistes@ecologistesenaccio.cat

mes informació:
mes informació Besòs

Comarca d’Osona

Contaminació de les aigües subterrànies per excés de nitrats d’origen ramader
Durant els anys setanta i vuitanta la cria intensiva de bestiar s’introdueix progressivament de la mà de grups industrials i veterinaris. El model industrial aplicat al camp i a la ramaderia substitueix la cria artesana del bestiar i la cultura pagesa.

Es deixen de produir els fems tradicionals i es passa a la producció de purins líquids, que aplicats massivament als camps contaminen els aqüífers subterranis. El porc deixa de tenir uns cicles de creixement normals per reduir-los a la meitat a base d’una alimentació de pinsos de laboratori. La ramaderia intensiva comporta un consum espectacular d’aigua, genera un excés de purins i no tenca cicles naturals. A més, l’alta concentració d’animals exigeix multiplicar l’ús de medicaments preventius, sobretot antibiòtics.

Les repercussions ambientals derivades són un dels grans problemes de contaminació a Europa, en regions fortament especialitzades com Catalunya. La comarca d’Osona amb 150.000 habitants i una cabana porcina superior al milió de porcs, amb la majoria de fonts i pous contaminats i no potables per a ús de boca en són un clar exemple.
Sergi Solá GDT

Les defecacions a les corts es netegen amb aigua a pressió i es converteixen en una fracció totalment líquida: el purí. Aquest purí s’aplica als camps i es filtra amb facilitat al subsòl. Els camps han perdut el valor agronòmic i passen a ser palanganes de purins.Foto: Jordi Cervera/Arxiu GDT

més informació:
dade_purins_Osona
NITRATS OSONA_gener2010

Grup de Defensa del Ter

http://www.gdter.org

gdter@gdter.org

La Selva
Caudal Mínims

El Ter veu reduït en un 75% de mitjana el seu cabal després del sistema d’embassaments Sau-Susqueda-Pasteral com a conseqüència del transvasament per abastar d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Els últims 4 anys, hi ha hagut més dies en què s’incomplia el cabal mínim marcat per al riu Ter a Girona, per l’Agència Catalana de l’Aigua (Pla de Cabals de Manteniment) que no pas dies en què es feia efectiu el seu compliment.

El riu Ter, com a conseqüència del sistema d’embassaments en el seu tram mig i del desproporcionat transvasament d’aigua que pateix, presenta dues realitats tan diferenciades que pràcticament podríem parlar de dos rius diferents. També les principals problemàtiques que l’afecten són diferents aigües amunt i avall dels embassaments: contaminació de les aigües i manca de cabal, respectivament.”

L’embassament de Sau (Osona) l’hivern de l’any 2008, en plena sequera. Foto: Albert Ruhí

Malgrat que el transvasament es va iniciar als anys 60, ha estat en la darrera dècada quan s’ha evidenciat el seu abús fins a límits inversemblants. Des de l’any 1996 a 2007, per exemple, el transvasament ha suposat el transport d’un 75% del volum d’aigua fora de la conca. La magnitud d’aquest transvasament no respecta ni la legislació existent ni les propostes de gestió de la mateixa administració que la incompleix, i ocasiona impactes econòmics, socials i ecològics notables. Serveixi d’exemple que durant els últims 4 anys, hi ha hagut més dies en què s’incomplia el cabal mínim marcat per al riu Ter a Girona, per l’Agència Catalana de l’Aigua (Pla de Cabals de Manteniment) que no pas dies en què es feia efectiu el seu compliment.

Albert Ruhí y Dani Boix
Ateneu y ANG