Antecedents i problemàtica de les extraccions d’àrids a l’eix del Baix Llobregat.
De sempre, els rius han estat font de recursos pels éssers que es troben en el seu entorn natural i també recursos de suport per a altres activitats, com són el regatge, la generació d’energia o l’abastament d’aigua per a la indústria, etc.
Una activitat també molt important és l’aprofitament dels materials geològics que es dipositen en certs trams dels rius com a conseqüència de l’erosió i el transport previ dels materials i que estan constituïts pels llims, les sorres i les graves. L’ús principal que en fa l’home d’aquests dos últims materials és la construcció per fer tot tipus d’obres, ja sigui de forma directa o mitjançant un tractament previ en plantes específiques.
Al Baix Llobregat, aquesta pràctica es coneix de sempre. En un principi hi havia persones que s’hi guanyaven la vida, a base de fer viatges al riu amb carros i pales, i representava un gran esforç físic tant per l’home com per l’animal que arrossegava el carro. Les quantitats recollides era sempre minses (com a molt 1 m3), i l’afecció a l’ecosistema fluvial del riu era baix, comparat amb les extraccions fetes posteriorment, doncs amb el temps, l’evolució de la maquinària, medis de transport a l’efecte i una certa manca de control de les Administracions ho han augmentat molt.
Les primeres pales excavadores van ser a vapor i constituïren una gran revolució. Més tard, amb els motors d’explosió, l’augment de la potència i la capacitat de la cullera, es van multiplicar els rendiments. Ara mateix les grans màquines, amb unes poques cullerades emplenen un gran camió (uns 25 m3) en pocs minuts, i a més, poden treballar dia, nit i caps de setmana. Desprès de retirar les sorres, els sots que quedaven, eren omplerts de nou per les avingudes del riu, o bé si es feien en finques agrícoles, a les voreres o més endins (que els propietaris arrendaven a les empreses d’extracció i de la construcció), era freqüent que en lloc de reblir-los amb terres i materials inerts, s’hi aboquessin residus municipals i industrials (sòlids i líquids), alguns tòxics i perillosos. Passat el temps i en funció de les actuacions sobre el territori, els residus sorgeixen a la llum altre vegada, han de ser retirats i tractats, amb els costos addicionals que això representa.
A les nombroses denúncies, les Administracions responsables, van endegar Normatives a l’efecte per tal de protegir els recursos hídrics i les aigües subterrànies, doncs aquestes, no solament s’utilitzen per a regar els camps, sinó també, per l’abastament de la població. Les sancions als infractors han estat fins fa pocs anys totalment insuficients.
El volum extret de sorres i graves al Baix Llobregat ha estat, doncs, molt important de sempre i per tant ha generat, en el temps, sobretot a partir dels anys 50 del segle passat, amb els grans fluxos migratoris i la febre constructiva (que avui encara es manté), un gran nombre de sots amb un gran nombre de problemes, afectant directament a la qualitat de les aigües subterrànies.
Aquestes conductes poden haver enriquit a una minoria, però el cost econòmic i mediambiental de la seva reparació, tant pública com privada, ha estat molt elevat fins ara, i encara perdurarà molts anys. L’últim gran espoli documentat, de la riquesa de les sorres del Llobregat va coincidir amb la construcció de la nova autovia i l’endegament del riu en el període aproximat 1996/99, i es valora a preu de mercat, en uns 22.000 milions de Pta. (ara uns 132 milions d’Euros), Aquest escenari, va ser motiu de diverses investigacions judicials (Avui 04-02-99). Arrel d’això, la gestió de les terres, sorres i graves de l’actual desviament del riu i altres grans obres, no solament al terme municipal del Prat de Llobregat, sinó a les Conques Internes de Catalunya principalment, estan controlades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
En el suport cartogràfic exposat en aquest certamen, es pot trobar informació sobre els antics sots d’extracció d’àrids que van ser reomplerts posteriorment amb distints tipus de materials. A la taula que inclou el mapa, apareixen les dades que caracteritzen aquests sots del tram del riu Llobregat situat a la Vall Baixa, entre la confluència amb la Riera de Rubí i els termes municipals de Sant Boi de Llobregat i de Cornellà de Llobregat, a la Comarca de El Baix Llobregat. Amb cada referència, podreu localitzar aquests sots d’àrids en el mapa. La recerca de dades que figuren en aquest mapa ha estat elaborada per mi mateix en la major part i comprèn un període de quasi quaranta anys de treballs a AGBAR.
La topografia, cartografia i disseny gràfic del plànol, es va acabar el 1997. Posteriorment el territori s’ha vist afectat per l’Autovia i pel tren AVE, entre d’altres obres d’infraestructura, i per això, el mapa exposat correspon a la renovada i recent actualització d’aquest mes d’abril del 2010. Cal agrair la col·laboració dels companys de l’equip tècnic d’AGBAR, especialment als Srs: Antonio Ortiz i Ramon Creus, per la seva dedicació i acurada qualitat d’aquest treball.
Cornellà de Llobregat 30 d’Abril del 2010
Roger Lloret
Aquifer Llobregat i Besos
Els aqüífers del Llobregat i del Besòs, estan contaminats per variats compostos i en diferents concentracions
Ja des de finals dels anys 50’,del segle passat, va ser impossible donar aigua potable, amb un senzill tractament d’esterilització, com era l’adequat quan les aigües estaven en un estat natural
Arrel de l’augment progressiu de població a la que ara s’anomena Regió Metropolitana de Barcelona i altres zones poblades properes, la ocupació del territori amb tota classe d’activitats contaminants, per les aigües residuals, tant sanitàries urbanes, com les industrials, així com les activitats agrícoles i ramaderes, amb els diferents adobs químics aplicats al sòl, la manca de xarxes de clavegueram a molts municipis i urbanitzacions, amb l’absència de plantes de tractament, es van anar contaminant la majoria d’aqüífers i per tant tancats molts pous d’aigua doncs no hi havia les tecnologies adequades per sol.lucionar-ho
Així va ser com es van tenir de cercar i tractar les aigües superficials del riu Llobregat, anys 1955 i 1963, i mès endavant el transvasament del Ter, anys 70’, i tot el que ve desprès fins ara mateix
El mes greu i del que hi ha quelcom silencis, va ser, que tots els materials relacionats amb els àrids per a la construcció dels centenars de milers d’habitatges necessaris per col•locar aquests milions de persones arribades d’arreu, per una certa atracció en països com Catalunya, tot i que no amb les quantitats massives de la segona meitat del segle passat, així com del seu creixement vegetatiu generacional, aquests materials doncs es van treure tant del Llobregat com del Besòs
El que us explico, no seria cap noticia nova, doncs sempre ha estat normal agafar la sorra propera o dins mateix del rius per a la construcció, el que ja no es normal, es que els forats que quedaven de les extraccions de la sorra, la majoria de vegades per sota el nivell de l’aqüífer saturat, no es reblien amb materials inerts, tal com ja estava indicat en la normativa per l’època, sinó amb tota classe de residus, i no va ser fins quasi finals del segle XX, on les Administracions van prendre mesures per evitar-ho
Els propietaris dels terrenys, a vegades responsables de les extraccions, els transportistes i les empreses contaminants, a mès del negoci de la sorra, van fer un mès gran negoci amb el tràfic dels residus, tant líquids com sòlids, uns per tapar el sot, doncs no sols s’estalviaven els materials, sinó que a mès els hi pagaven quantitats moltes vegades superiors al preu de la sorra, doncs els generadors de residus s’estalviaven el seu tractament, i això es podria valorar en milers de milions de les antigues pessetes
Per tant, als aqüífers del Llobregat i del Besòs, s’han soterrat i segueixen soterrats, des de finals dels anys 50’ i fins finals dels anys 90’, milions de tones de residus, on una gran part son residus tòxics i perillosos, que han contaminat o be contaminaran en un futur les aigües freàtiques dels medis i finals d’aquest dos rius
Cada vegada que es fa una obra, si es troben residus complicats, i en el cas mès favorable, es segueix el protocol establert, tractant-inertitzant en plantes específiques i/o es traslladen a un abocador, mès o menys maquillat
Tot plegat costa molt diner públic, i pensant honestament que tots els residus que ara es detecten es faci…en algunes obres ja s’estableix el risc de localitzar residus i per tant els costos son superiors
Tornant a la qualitat de les aigües subterrànies, aquestes amb els anys que no s’han fet extraccions, sobretot al Besòs, han millorat quelcom per l’escolament habitual vers el mar, i l’aturament de moltes activitats contaminants.
Es podria parlar molt d’aquest tema, com de les pèrdues de les xarxes del clavegueram, que en un temps acaben contaminat els aqüífers
Ara amb les noves tecnologies, complexes i de costos elevats, es tornen a recuperar, tot i que la qualitat segueixi sent insuficient per un tractament convencional, que seria lo natural i dessitjable, i sobretot el mès barat. Avui en dia es pot depurar qualsevol cosa, tot depèn del preu i del negoci a fer
En quan les recàrregues dels aqüífers amb aigües regenerades no es gaire recomanable, a l’aqüífer del Llobregat a Cornellà ja fa dècades que es fa, exclusivament amb aigües potables, sols quan son de elevada qualitat i disponibles per menys demanda en xarxa, tot i això s’han de controlar molt acuradament (temperatura, salinitat, terbolesa acumulativa, amoni, microcontaminants orgànics, i altres)
Si no ens posem les piles en millorar la qualitat de les aigües en origen, que es el mès barat, s’acabarà com ara, amb recursos contaminats i osmosi inversa a qualsevol abastament, el mes car, però on hi ha mès negoci
Coneixent-ne el tema, i amb informació aplegada en 40 anys, em vaig dedicar amb l’ajut d’altres professionals a fer un mapa d’un dels trams afectats per aquestes activitats al riu Llobregat
Roger Lloret