AGUA RÍOS Y PUEBLOS » Victòries i solucions

La presa d’Alta · Noruega

Tove Heiskel — Fri, 23 Sep 2011 08:06:38 +0000

“DEIXEU VIURE EL RIU”

L’oposició a la construcció de la presa d’Alta, en la dècada de 1970, va ser pionera en la lluita
contra les grans preses a tot Europa. Les comunitats indígenes sami, al nord de Noruega, van
entroncar la lluita contra la presa amb la reclamació dels seus drets com a poble. Després d’intenses
mobilitzacions, que van incloure dues vagues de gana i la paralització de les obres durant mesos, la
seva lluita va obtenir recompensa: el Govern noruec va reduir notablement el projecte original i va
introduir modificacions per preservar la riquesa natural del riu, a més de promoure disposicions
constitucionals que reconeixien oficialment la personalitat cultural, social i política del poble sami.

Fotografia: Tove Heiskel
Textos: Andrew Preston y Tove Heiskel

Un milió de cisternes · el Brasil: construint ciutadania al semiàrid brasiler

pipa alvarez — Sat, 23 Jan 2010 21:39:53 +0000

El nord-est brasiler és una regió semiàrida de 974.752 km2, amb 22 milions d’habitants. El canvi climàtic està creant situacions d’escassetat que podrien provocar èxodes, com els del Sahel africà. En aquest cas, l’Articulació al Semiàrid Brasiler (ASA), una xarxa amb 700 organitzacions (sindicats d’agricultors i treballadors, cooperatives, esglésies, comunitats, ONG ambientalistes…) ha evitat el desastre humanitari.
El discurs oficial ha estat sempre vinculat a grans projectes hidràulics, com el transvasament del riu San Francisco. 1.500 milions d’euros per a un doble canal de 700 km la destinació dels quals són grans regadius per a l’agronegoci d’exportació, els agrocombustibles i els gambers. Un poderós moviment social s’hi ha oposat des del San Francisco i ASA l’ha rebutjat des del nord-est.
Sobre la base de reconèixer l’accés a l’aigua potable com un dret humà, l’ASA promou el programa “Un milió de cisternes pluvials”, que garantirà aigües de qualitat a cinc milions de persones. Ja se n’han construït 190.330 en més de mil municipis, i 187.923 famílies s’han format en la gestió d’aigües.

Riu Ebre · Espanya: els transvasaments no són la solució

pipa alvarez — Sat, 23 Jan 2010 21:38:33 +0000

El Pla Hidrològic Nacional (PHN) elaborat a Espanya el 1998 preveia un gran transvasament del riu Ebre cap a la costa mediterrània, amb la finalitat d’atendre la demanda creixent d’aigua per al regadiu intensiu i per al desenvolupament immobiliari i turístic massiu. Les afeccions ambientals, socials i territorials d’aquest transvasament, al costat de les inconsistències economicofinanceres, van generar una forta oposició, sobretot a Aragó i Catalunya, que comptava amb el suport de la comunitat científica i, en última instància, de les institucions europees.
El març de 2004 el projecte de transvasament va ser derogat i es va iniciar l’aplicació de solucions alternatives. La Nova Cultura de l’Aigua planteja, com a claus de solució, nous enfocaments d’ordenació territorial i urbanística sostenibles, la modernització de les xarxes urbanes i els regadius, l’aplicació de noves tecnologies de dessalinització, l’estalvi i la reutilització.

DEL PIRINEO AL DELTA, LA LUCHA CONTRA EL TRASVASE DEL EBRO. Pipa Álvarez

Foto: Tove Heiskel, Francho Beltrán, Á. de Castro, E. Bayona, Rogelio Allépuz / El Periódico de Aragón,
Text: Marisancho Menjón

Jánovas · Espanya: el riu sa i estalvi, la reversió encara pendent

pipa alvarez — Sat, 23 Jan 2010 21:37:31 +0000

Jánovas, Lavelilla, Lacort i uns altres catorze pobles de la vall de l’Ara, als Pirineus, van ser destruïts en els anys seixanta per culpa d’un pantà que mai no es va arribar a construir. Els conflictes d’interessos entre l’Administració i Iberduero (actual Iberdrola) i els dubtes sobre la rendibilitat de l’obra en van anar demorant l’execució fins que finalment el projecte es va desestimar. Malgrat això, els veïns van ser obligats a marxar per la força, de vegades amb mètodes violents, com l’ús de la dinamita per fer caure les cases, la destrucció de les collites i de les infraestructures comunes, i amb la fustigació permanent. La família Garcés va resistir sola a Jánovas, fent front a tot allò, durant vint anys.
El 2001, una avaluació ambiental negativa sobre el projecte va posar fi a l’amenaça i va salvar el riu. Però encara avui, gairebé cinquanta anys després, els antics habitants de la vall i els seus descendents continuen lluitant contra la companyia elèctrica Endesa (que va comprar a Iberdrola els seus antics drets) i contra l’Estat per recuperar els seus drets i reconstruir les seves vides en una vall arrasada per a res.

JÁNOVAS. VÍCTIMAS DE UN PANTANO DE PAPEL, Paco Fransi

Foto: Tove Heiskel
Text: Marisancho Menjón

Riu Klamath · els EUA

pipa alvarez — Sat, 23 Jan 2010 21:36:22 +0000

OBRIU AQUESTA PORTA DE FERRO

Als Estats Units s’han desmantellat, en les últimes dècades, diverses desenes de grans preses en caducar les concessions d’aprofitament d’aigües, atès que es considera que la condició natural dels rius, sota la figura legal de “riu escènic i salvatge” (wild and scenic river), reporta més beneficis econòmics i ambientals que el seu represament per a la producció d’electricitat. Les comunitats afectades per la construcció de diverses preses hidroelèctriques al riu Klamath, de fama emblemàtica per a la pesca del salmó, reclamen el desmantellament de les infraestructures que en retenen les aigües pels greus danys econòmics i socials que han causat, i tenen esperances fonamentades d’aconseguir-ho, donada la nova valoració que a Amèrica del Nord s’atorga als rius lliures.

Textos: Patrick McKully
Fotografia: Robert Dawson

La presa d’Alta · Noruega: deixeu viure el riu

pipa alvarez — Sat, 23 Jan 2010 21:34:52 +0000

L’oposició a la construcció de la presa d’Alta, en la dècada de 1970, va ser pionera en la lluita contra les grans preses a tot Europa. Les comunitats indígenes sami, al nord de Noruega, van entroncar la lluita contra la presa amb la reclamació dels seus drets com a poble. Després d’intenses mobilitzacions, que van incloure dues vagues de gana i la paralització de les obres durant mesos, la seva lluita va obtenir recompensa: el Govern noruec va reduir notablement el projecte original i va introduir modificacions per preservar la riquesa natural del riu, a més de promoure disposicions constitucionals que reconeixien oficialment la personalitat cultural, social i política del poble sami.

Conca del Loira · França

pipa alvarez — Sat, 23 Jan 2010 21:33:35 +0000

El Loira… Una bella història

Cap a finals dels vuitanta, es va presentar un ambiciós projecte de regulació del Loira
a la capçalera, mitjançant quatre grans preses i un centenar de quilòmetres de dics de
ribera. L’últim gran riu salvatge d’Europa era en perill. Afortunadament, tota la població
de la conca es va mobilitzar en defensa del riu, va organitzar SOS Loire Vivante i va
ocupar durant cinc anys el lloc on es preveia iniciar les obres.

El Govern no solament va desistir dels seus projectes sinó que el 1994 va aprovar el pla
“Loire Grandeur Nature”, l’objectiu del qual és preservar l’Alt Loira mitjançant una gestió
“tova” del riu que permeti fins i tot recuperar el salmó.

Amb aquest objectiu el 1998 es va iniciar la voladura d’algunes preses, que ja havien
complert el seu temps de concessió i que impedien que els salmons remuntessin el riu per
fresar. Avui l’Alt Loira no solament és un dels santuaris de naturalesa més ben conservats
de França, sinó que la seva població viu pròsperament gràcies a un cuidat turisme rural i
de naturalesa.

Textos: Valérie Valette
Fotografia: J. F. Souchard y J.P Galland
Fotos de archivo: Michel Soupet y SOS Loire Vivante – ERN