Dret humà a l’aigua i lluita contra la privatització

Avui 1.200 milions de persones no tenen garantit l’accés a l’aigua potable, la qual cosa comporta 10.000 morts diàries. D’aquestes morts, 4.000 corresponen a nens i nenes menors de 5 anys, causades per diarrea, per beure aigua contaminada per abocaments de cloaques. La contaminació tòxica per activitats industrials, petrolieres, mineres i agràries enverina silenciosament milions de persones. En particular, la contaminació per cianurs i metalls pesants de la mineria a cel obert, en capçaleres fluvials, és demolidora per a la salut de comunitats senceres, sovint indígenes. A aquests processos d’apropiació privada de la naturalesa, s’uneix durant les últimes dècades la pressió privatitzadora dels serveis d’aigua que imposa el Banc Mundial. Amb això, lluny de resoldre’s el problema d’accés a l’aigua potable, s’agreuja la vulnerabilitat dels més pobres, en transformar els ciutadans en clients. Davant aquestes polítiques de privatització, s’aixequen forts moviments socials que promouen nous models de gestió pública participativa sota control social i el reconeixement de l’accés a l’aigua potable com un dret humà, tal com recullen les noves constitucions de països com l’Uruguai, Bolívia, Veneçuela o l’Equador.