IGUAL QUE COL·LAPSAR UNA ARTÈRIA

Els modes de vida i cultures dels seixanta milions de persones que viuen a la conca baixa del
Mekong estan íntimament units als cicles naturals del riu. En una de les zones de pesca continental
més productives i amb més diversitat, el Mekong proporciona als seus habitants al voltant del 80% de
les necessitats de proteïnes. En l’actualitat aquest riu bell, dinàmic i ple de vida està amenaçat.

Els governs de la regió i diverses empreses estrangeres projecten construir una sèrie de grans preses
per a la producció hidroelèctrica al Mekong i als seus afluents. Laos, en la seva aposta per convertir-se
en «el gran productor d’energia elèctrica del sud-est asiàtic», planeja la construcció de més de trenta
preses a la conca del Mekong, i quatre megaprojectes al curs principal del baix Mekong, per ara lliure
de preses. El Vietnam té en construcció múltiples preses en diversos afluents, i Cambodja també vol
construir-ne tant als rius tributaris com al curs principal. Aquestes preses, com les ja existents de
Pak Mun (Tailàndia) i Theun-Hinboun (Laos), signifiquen la desaparició de l’abundant pesca del riu, en
fragmentar-lo en petits trams, i per tant la gana per a desenes de milers de persones que en depenen.

Texto: Patrick McKully
Fotografia: Francesca Casciarri i Eirik Linder Aspelund / CALIAS PHOTO

MATANT EL BATEC DEL RIU OMO

Mig milió de persones viuen al llarg del baix Omo, en una regió aïllada al sud-oest d’Etiòpia i al
voltant del llac Turkana (al nord de Kenya), que rep les aigües del riu Omo. Els cultius, la ramaderia
i la pesca d’almenys vuit comunitats indígenes d’Etiòpia depenen dels cicles estacionals del riu, que
avui, tanmateix, estan amenaçats per la construcció d’una gran presa hidroelèctrica, Gibe 3.

El projecte es va adjudicar a l’empresa italiana Salini, un gegant de la construcció, per 1,7 milions de
dòlars sense concurs públic, la qual cosa planteja seriosos dubtes sobre la transparència del procés.
A més, els drets de les comunitats de la vall del baix Omo han estat ignorats, fins a la data, tant per
la legislació etíop com pels organismes internacionals, en la mesura que es posen en greu risc els seus
mitjans de subsistència.

La presa Gibe 3, sense plans de mitigació de danys, afectarà greument la qualitat de vida de la majoria
de la població del baix Omo i el llac Turkana, generant seriosos problemes de fam i salut i la dependència
de l’ajuda alimentària, alhora que pot crear conflictes entre les comunitats de la zona per l’accés als
recursos i trencar l’equilibri social de la regió.

Texto: Terri Hathaway
Fotografia: Brent Stirton

EL LLAC QUE DESAPAREIX

El llac Txad era un dels llacs més grans del món, però el canvi climàtic i la derivació
massiva de les aigües que l’alimentaven, per a grans projectes de regadiu en altres àrees,
n’han reduït dràsticament l’extensió en les últimes quatre dècades: dels 26.000 km2 que
tenia cap a l’any 1960, amb prou feines assolia els 900 el 2006.

Se’n preveu la desaparició completa, si no es posa remei, en poques dècades més.
Amb el llac es perd la pesca i l’agricultura tradicional que sostenia i, amb això,
el mitjà de subsistència per a 20 milions de persones.

Texto: Marisancho Menjón
Fotografia: Cédric Faimali