Degradació d’ecosistemes aquàtics i fam

En poques dècades, hem dessecat gran part dels aiguamolls, hem talat boscos de ribera, hem rectificat, estret i emmurallat cursos fluvials; desenes de milers de grans preses trenquen la continuïtat de l’hàbitat fluvial; hem contaminat i sobreexplotat aqüífers i rius, que de vegades ni tan sols arriben al mar. En nom del “progrés”, hem trencat la sostenibilitat del cicle hídric, fins al punt que el mitjà aquàtic continental és el que registra la proporció més elevada d’espècies extingides o en extinció. Tanmateix, aquesta fallida no solament afecta la biodiversitat, sinó que agreuja dos dels grans problemes de la humanitat: el de l’accés a l’aigua potable i el de la fam. La major part de les proteïnes en la dieta de les comunitats pobres procedeix de la pesca. Avui assistim a desastres humanitaris consumats, al mateix temps que se n’anuncien d’altres de més greus, com a conseqüència d’haver arruïnar la pesca. El mar d’Aral, el llac Txad, el llac Victòria, el riu Urrá, l’Amazones, el Paraná, el Mekong… són exemples de com la degradació de rius i llacs pot agreujar els problemes de fam al món.