Catàstrofes no naturals

Durant les dues darreres dècades, hi ha hagut 25 milions de desplaçats per inundacions i sequeres. El canvi climàtic accelera els processos de desertització i agreuja els riscos derivats d’aquest tipus de fenòmens a moltes regions. Tradicionalment, aquests desastres “naturals” s’han considerat com a inevitables i impredictibles. Tanmateix, amb freqüència, rere seu hi ha la mà de l’home. La construcció de grans preses sense garanties de seguretat adequades; els processos de desforestació, amb el risc consegüent de moviments de terres; la prioritat de produir hidroelectricitat menyspreant els riscos de riuades sobre poblacions d’aigües avall, o la urbanització d’espais fluvials, generalment per a poblacions pobres… són algunes de les claus. D’altra banda, les conseqüències d’aquest tipus de fenòmens depenen del grau de vulnerabilitat de les poblacions afectades. Vulnerabilitat que sol ser més gran com més gran és el nivell de pobresa. De fet, la major part de les víctimes d’aquests desastres, naturals o no tan naturals, són pobres.