Degradació d’ecosistemes aquàtics i fam
En poques dècades, hem dessecat gran part dels aiguamolls, hem talat boscos de ribera, hem rectificat, estret i emmurallat cursos fluvials; desenes de milers de grans preses trenquen la continuïtat de l’hàbitat fluvial; hem contaminat i sobreexplotat aqüífers i rius, que de vegades ni tan sols arriben al mar. En nom del “progrés”, hem trencat la sostenibilitat del cicle hídric, fins al punt que el mitjà aquàtic continental és el que registra la proporció més elevada d’espècies extingides o en extinció. Tanmateix, aquesta fallida no solament afecta la biodiversitat, sinó que agreuja dos dels grans problemes de la humanitat: el de l’accés a l’aigua potable i el de la fam. La major part de les proteïnes en la dieta de les comunitats pobres procedeix de la pesca. Avui assistim a desastres humanitaris consumats, al mateix temps que se n’anuncien d’altres de més greus, com a conseqüència d’haver arruïnar la pesca. El mar d’Aral, el llac Txad, el llac Victòria, el riu Urrá, l’Amazones, el Paraná, el Mekong… són exemples de com la degradació de rius i llacs pot agreujar els problemes de fam al món.
Riu Omo · Etiòpia: la presa Gibe 3
El riu Omo, al tòrrid sud-oest d’Etiòpia, desemboca al llac Turkana (Kenya), en una zona desèrtica. Mig milió de persones viuen al baix Omo. La seva alimentació depèn dels cicles estacionals de crescuda; quan la inundació es retira, hi sembren els cultius i el bestiar pasta a la planura d’inundació, enriquida pels nutrients dels sediments. Avui la seva supervivència està amenaçada per la construcció d’una gran presa hidroelèctrica, Gibe 3, que alteraria greument el règim fluvial.
D’altra banda, el 2003, 5.000 membres del poble konso van ser reassentats en terres del poble bodi, sense que aquests rebessin cap compensació. Les tensions entre ambdues comunitats ha comportat greus enfrontaments en què hi ha hagut víctimes mortals. La pèrdua de terres fèrtils a les ribes del riu, com a conseqüència de la construcció de la presa, en les condicions de fam a què s’està abocant els bodi, fa témer per la pau a la regió.
Posted in 
El delta de l’Indo · Pakistan: tanqueu els ulls si us estimeu més no mirar
Des de la serralada tibetana fins al mar Aràbic, el riu Indo és la primera font d’aigua dolça del Pakistan. Dels 3.000 km del seu curs i del delta de 700.000 hectàrees depenen milions de persones. El creixement de la població, la sequera i, molt especialment, la construcció de diversos embassaments han provocat un desastre ecològic: ha desaparegut la pesca, les terres s’han salinitzat i han empitjorat dràsticament les condicions de vida de la població.
Mar d’Aral · Uzbekistan: un desert de sal davant dels ulls
El mar d’Aral, que va ser el quart llac més gran del món, s’ha reduït fins a gairebé desaparèixer a causa de la desviació del cabal dels rius tributaris, l’Amu Daria i el Syr Daria, per tal de conrear cotó en llunyans territoris de secà. Ciutats que en un altre temps van ser bulliciosos ports comercials que vivien de l’Aral són avui al bell mig d’un desert de sal, a centenars de quilòmetres de la costa. La insalubritat de la zona provoca greus problemes en la població i les taxes de mortalitat infantil estan entre les més elevades del món. La imatge dels vells vaixells encallats al desert s’ha convertit en el paradigma del desastre ambiental i humà provocat per l’ús irracional de l’aigua.
Llac Txad · el Txad: el llac que desapareix
El llac Txad era un dels llacs més grans del món, però el canvi climàtic i la derivació massiva de les aigües que l’alimentaven, per a grans projectes de regadiu en altres àrees, n’han reduït dràsticament l’extensió en les últimes quatre dècades: dels 26.000 km2 que tenia cap a l’any 1960, amb prou feines assolia els 900 el 2006. Se’n preveu la desaparició completa, si no es posa remei, en poques dècades més.
Amb el llac es perd la pesca i l’agricultura tradicional que sostenia i, amb això, el mitjà de subsistència per a 20 milions de persones.
Riu Mekong · Tailàndia, Laos, Cambodja: igual que col·lapsar una artèria
El riu Mekong és el cor del sud-est asiàtic. Seixanta milions de persones en depenen per alimentar-se, beure i desplaçar-se. Les seves inundacions anuals són essencials per a la producció d’arròs i hortalisses, i per mantenir la pesca. Però tota la vida que manté està amenaçada per la construcció de més de cent grans preses.
Algunes, com les de Pak Mun i Theun Hinboun, han deixat sense el seu mitjà de subsistència, basat en la pesca, centenars de milers de persones, a les quals han condemnat a la fam i la desnutrició; han destruït nombroses comunitats i els han arrabassat les terres i els recursos de vida que tenien, hipotecant per sempre qualsevol font de desenvolupament.
